Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Tot depèn del com

Tot i que hem llegit afirmacions absurdes que identificaven l’exposició amb un homenatge al dictador, és obvi que la intenció és la contrària

La polèmica per l’exposició pública d’una estàtua (decapitada, detall important) del dictador Franco s’inscriu en l’escalada d’atacs i desqualificacions entre l’independentisme i els comuns. Però el fet que sense aquesta conjuntura -que és preocupant i perjudica tothom- no hi hauria polèmica no impedeix que es pugui reflexionar transcendint-la. La proposta és antifranquista i democràtica. Tot i que hem llegit afirmacions absurdes que identificaven l’exposició amb un homenatge al dictador, és obvi que la intenció és la contrària. Surt al carrer i t’interpel·la. Des de la sorpresa i amb una certa agressivitat. Aquell cos sense cap a cavall -si el discurs expositiu està ben construït- genera preguntes entre els desinformats i evoca el mal entre els que l’han patit. Tot, subratllo, si la proposta expositiva és professional i rigorosa. El què té sentit: li cal un com a l’altura.

Al marge, dues qüestions de fons que també interfereixen. Primer, cal que els comuns de l’Ajuntament de Barcelona entenguin la necessitat de dedicar hores a construir acords. Segon, tan ideològic i discutible és el nou relat del Born com l’anterior. Potser caldria buscar una solució amb la qual ningú se sentís massa incòmode. Mentrestant, les majories de govern manen.

L'altra cara de la moneda: llegeix aquí l'opinió de Josep Cruanyes contra el projecte