Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

El futur esportiu de l'Espanyol en tres terminis

Diumenge. Un pronòstic: perdrem clarament. I fora caretes: la derrota no serà perquè el penúltim juga contra el tercer. Tampoc serà perquè juguem en un dels camps més difícils de la Lliga (on el Reial Madrid ha empatat un partit i ha guanyat la resta).

No busqueu l'explicació en la falta de qualitat del nostre equip, ni en el fet que ells tinguin un dels millors jugadors del món (amb un valor econòmic que dobla tots els nostres junts). Perdrem perquè ens deixarem guanyar. Perquè preferim enfonsar-nos, encara més, en el pou de la classificació que permetre que el nostre estimadíssim Real Madrid s'allunyi, encara més, del líder.

Estic nerviós. Compto les hores que falten per gaudir dels xuts de Cristiano Ronaldo, dels canvis de joc de Xabi Alonso, de l'inevitable gol de Callejón.

1 de juny. L'encàrrec que té Javier Aguirre és que el primer dia de juny siguem un equip de Primera Divisió. Cada cop estic més convençut de la bona tria: és un entrenador que sap motivar, que té clar que els equips es construeixen des de la defensa i que té prou distància afectiva amb el club per prendre decisions correctes. Això sí, insisteixo, la salvació només serà possible si arriben tres o quatre reforços el 2 de gener. Confiem que Òscar Perarnau -un gran encert- tingui una bona estrena i es tregui algun Osvaldo de la màniga. Un cop salvats, a Aguirre li paguem la prima pactada i li cantem un sincer Amics per sempre .

Temporada 2013-2014. La fotografia dels nous responsables esportius del club ha canviat i fa goig: Iñaki, Perarnau, Jordi Lardín i Àngel Morales. Grans pericos i coneixedors de la matèria. Però sobretot, tal com reclamava fa un parell de mesos, bones persones.

El nou projecte s'ha de construir des d'aquests fonaments. I tenint clar que el planter no només és el camí més realista sinó també l'únic que ens ha fet sentir orgullosos. Per iniciar aquest nou projecte, el meu candidat a completar la fotografia per seure a la banqueta és Joan Francesc Ferrer Rubi , a qui, per cert, un dia Perarnau va substituir com a entrenador del filial.

PUBLICITAT
PUBLICITAT