Quan la normalitat és una virtut
Sóc de l’època en què la Lliga començava al setembre i els partits es jugaven diumenge. Per tant, faig una negació que analitzarà convenientment el meu psicoanalista i dono per no jugats el tenístic partit de Sevilla i el cruel empat amb tradicional gol postrem del Màlaga. La Lliga, tot i ser divendres, comença avui. Amb uns punts de desavantatge, d’acord. Però ningú va dir que seria fàcil.
Faria molta il·lusió guanyar aquest primer partit de veritat de la Lliga al camp de la Reial Societat. Però la gran novetat, la millor de les notícies, és que si perdem no passa res. Ningú -bé, millor: gairebé ningú- encendrà les alarmes, parlarà d’inferns ni insinuarà necessitat de canvis. El crèdit a l’equip no és etern, però té un marge important. No obstant això, un cop abandonades les angoixes habituals, hem d’aprendre a competir sense dramatismes. El nostre motor ja no és fugir de l’abisme: l’estabilitat econòmica i la qualitat futbolística són el fonament del nostre futur. Però hem de vigilar que la tranquil·litat no ens traeixi. Per sort, tenim un entrenador -el millor de tots els fitxatges- que no ho permetrà.
Tamudo havia de tornar
La transformació del club també ha permès normalitzar algunes situacions. La més important des d’un punt de vista simbòlic és la tornada de Tamudo. No cal entrar a valorar els errors del passat, ni avaluar les seves capacitats directives. Tamudo havia de tornar a l’Espanyol per una raó molt senzilla: és el jugador més important de la seva història. Màxim golejador (del club i dels futbolistes catalans) i líder en els dos únics títols que la majoria hem viscut. Un símbol. I no n’anem sobrats. Tamudo és on ha de ser. Pura normalitat.
També hauria de ser normal que la base de l’equip fos el planter. Amb la tornada de David López i Álvaro ens hem rescabalat parcialment de tants anys de vendes doloroses. Haurem de seguir venent els nostres talents -és la llei de l’odiós futbol modern-, però serà després d’haver-ne gaudit alguna temporada, per quantitats importants i a Manchesters o PSGs, no a Getafes o Vila-reals. David i Álvaro són allà d’on no haurien d’haver marxat mai. Perquè necessitem un equip de bons jugadors, però també de jugadors pericos, de jugadors que hagin patit i gaudit una infància amb la samarreta blanc-i-blava. Un d’aquests -Gerard Moreno- encapçala la llista de golejadors de la Lliga no iniciada. Un d’aquests hauria de marcar -marcarà- un gol important aquest vespre a Sant Sebastià. Seria una bona manera de començar la Lliga.
