Amb un somriure als llavis: gràcies per no venir, Iturralde
L' Espanyol té un nou cap de comunicació, Xavier Salvatella. El seu nomenament és un encert: està preparat, els que l'hem llegit sabem què pensa i que pensa bé, és molt perico i no hi ha dubte sobre quines banderes li agrada veure al nostre camp. Esperem que la seva joventut no li jugui males passades -que sigui prudent sense que la prudència no el faci traïdor- i que abandoni les corbates que ha portat de Madrid. Els inicis han estat esperançadors, un somriure als llavis i una declaració de principis: "Hem de canviar l'estratègia de la queixa per la dels valors". I això que de motius de queixa en tenim i aquestes properes setmanes en tindrem encara més. Però jo persisteixo en el meu propòsit, manllevat al director de l'ARA: ni m'enfado, ni em resigno. Perquè del català -o del perico- emprenyat (per cert, ja no n'hi ha, de catalans emprenyats?) al català -o al perico- antipàtic només hi ha un pas. I mentre l'emprenyament és un estat temporal, l'antipatia és una manera de ser.
Pensava en aquesta manera de ser mentre veia i sentia el portaveu de la plataforma Barcelona Decideix. I crec que o ets Josep Pla o millor que intentis seduir des d'una certa simpatia. I aquest Espanyol que tant m'estimo no és un Pla del futbol. Per tant, deixem-nos de queixes i optem per la seducció i per la simpatia.
Perquè, tot i aquesta segona volta nefasta, tenim motius d'alegria. Europa encara depèn de nosaltres. I tenim un camp fantàstic. I uns jugadors de la casa joves i compromesos. I una Curva que amb la seva animació contagia tot el camp. I perquè en les situacions límit és on ens sentim més còmodes.
Diumenge juguem contra un Atlètic que, als pericos, ens cau antipàtic. Però aquest cop el sentiment dominant és la nostàlgia: el partit d'anada va ser la nit abans de les eleccions i la nit abans de l'aparició d'aquest diari -la primera crònica d'aquell número u històric serà per sempre la de la victòria de l'Espanyol-. En aquests pocs mesos han passat moltes coses: érem en el millor moment de la temporada i ara som en el pitjor, es consumava la derrota del tripartit i mentre escric aquestes ratlles sento els crits dels manifestants contra les retallades del nou Govern. Però hi ha coses que no canvien: aquest cap de setmana només existirà un partit. I no serà el nostre.
Però també hi bones notícies: Iturralde és baixa per lesió. Ara només cal veure si això és un primer senyal del canvi de dinàmica o si és que el nostre radi d'acció amb la desgràcia de les lesions creix.
