Publicitat
Publicitat

Molt soroll per no res?

L'Espanyol viu una important crisi institucional: la pitjor d'ençà que la goma-2 ens va deixar sense casa. El club és una societat anònima esportiva. Per tant, propietat dels accionistes majoritaris, de tots ells, amb l'excepció del més important, Dani Sánchez Llibre, al consell d'administració. Vist així, que l'afició demani la seva dimissió té un punt absurd. Una societat anònima no es regeix pel principi nuclear de la democràcia -un ciutadà, un vot-. I no obstant això, sembla que "el poble" ha tingut el seu paper en el desencadenament de la crisi. De la mateixa manera que en el conjunt del país amb el soberanisme o com en el moviment del 15-M, el poder de la ciutadania -en aquest cas, de l'afició- és més gran del que sovint li suposem.

Ara bé, no vull pecar d'ingenu: aquesta també és -sobretot- una batalla interna entre els màxims accionistes. Això explica l'episodi surrealista d'ahir. Però siguem positius: estem tan malament que només podem millorar i així començar la nostra transició.