02/07/2017

Can Pioch

3 min
Can Pioch va ser una fonda famosa, i des de principis  del segle XX és la seu del Cercle Catòlic de Gràcia.

Santa Magdalena és un carreró estret que comunica la plaça Trilla amb el carrer del mateix nom. Malgrat l’escassa dimensió, és la peça central d’una urbanització projectada per l’arquitecte Pere Serra i Bosch cap al 1830. Les obres els hi va encarregar Àgueda Badia i Puigrodon de Trilla, vídua d’Antoni Trilla Escarabatxeras. I consistien en la plaça d’en Trilla, dedicada al seu marit; el carrer d’en Trilla, batejat en record del seu sogre; el carrer d’en Badia, pel seu pare; el de Santa Rosa, per la seva mare; el de Santa Magdalena, per la sogra, i el de Santa Àgueda, per ella mateixa. Un sector sencer de Gràcia dedicat a la família.

Com era previsible, a la sogra li van tocar les voreres més curtes. Al final d’aquesta via petitona hi ha sobreviscut un dels llocs més populars de l’antiga Gràcia. Un casalot reformat fa pocs mesos, que, encara avui, acull el Cercle Catòlic de Gràcia. I que va ser edificat, el 1834, per Joan Sallés, d’ofici taverner i revenedor, a qui tothom anomenava Pioch. Als baixos hi havia la botiga i el magatzem, la cuina i un modest menjador. I al primer pis, un cafè i una sala de ball.

El negoci rutllava, i el 1845 el propietari va ampliar la finca i la va convertir en la fonda de Can Pioch, coneguda per la qualitat de la seva taula. El 1853 el diari El Áncora parlava del fondista Sallés elogiant la qualitat i varietat dels seus plats i la seva consolidada reputació. Artur Masriera explicava, a les seves cròniques sobre la Barcelona isabelina, que el 1864 s’hi va celebrar un banquet dels partidaris del general Baldomero Espartero, furibunds progressistes, que “brindaven per la sacrosanta llibertat”. El cronista gracienc Vicenç Sanclemente explica al seu llibre sobre la festa major de Gràcia que a mitjans segle XIX els habitants del pla barceloní s’agrupaven en associacions polítiques, cooperatives, gremis o centres religiosos per compartir les poques hores de lleure que tenien.

En aquestes agrupacions s’hi organitzaven concerts, conferències i espectacles diversos. Els actes amb més èxit eren els balls, que es convocaven a les seves respectives seus. A Gràcia tenien especial renom societats com El Centre Gracienc, La Camèlia, La Bella Hortènsia, La Margarita, L’Antiga Amistat, Les Tres Gràcies o La Unió Gracienca. Una d’aquestes societats era La Pau, que tenia el local en un espai llogat a Can Pioch. Llavors s’hi feien festes familiars, sarsueles i grans balls, com el que van fer el 1853, dirigit per Josep Anselm Clavé. O el que va tenir lloc el 1854, entre les deu de la nit i les cinc de la matinada.

També s’hi van fer reunions polítiques. El 1874 Can Pioch va reunir els emprenyats usuaris de La Propagadora del Gas amb la companyia. L’Esquetlla de la Torratxa del 1880 feia broma amb els festins de les autoritats municipals. En una vinyeta, el conseller Fivaller, representat en una estàtua de la façana de l’Ajuntament, barra el pas a tres polítics, un d’ells amb pitet i una cuixa de pollastre a la mà. I els diu: “No profaneu aquest lloch... Si voleu fer tiberis, aneu a Can Pioch”.

El 1882 va reunir els partidaris de l’ensenyament laic. Tres anys més tard es va retirar el propietari, que va traspassar el negoci. I el 1903 es va convertir en la seu del Cercle Catòlic de Gràcia, que encara hi és ara. Una presència només interrompuda durant la Guerra Civil, quan va ser el local de les Joventuts Llibertàries, i del grup Los Quijotes del Ideal, on militava Abel Paz. Des de llavors la representació nadalenca L’Estel de Natzaret o l’estrena de diversos muntatges escènics han mantingut viu l’esperit d’aquesta casa històrica per al teatre, la música i el ball de la nostra ciutat.

stats