06/11/2016

Llibreria Nacional

3 min
A la cantonada entre el carrer Ample i el carrer de Regomir hi havia la Llibreria Nacional.

Al carrer Ample cantonada amb Regomir de Barcelona hi va haver, en un temps força llunyà, una de les llibreries més populars de la seva època, quan els oficis de llibreter, impressor i editor tenien límits imprecisos. El seu propietari era Manuel Saurí i Crespí, un home nascut el 1803 que va aprofitar les transformacions tècniques del món editorial, durant les primeres dècades del segle XIX, per afavorir l’aparició de lectors fidels. Editar llibres i diaris era cada cop més barat, al mateix temps que creixia el nombre de persones que sabien llegir.

A Barcelona la impremta tenia una llarga tradició. En aquells anys, segells com José Torner, Viuda e Hijos de Antonio Brusi, Viuda e Hijo de Agustín Roca o Herederos de la Viuda Pla dominaven el negoci. Entre ells va aparèixer la Manuel Saurí y Cía., ubicada al carrer Escudellers, que es va fer famosa pels gravats que il·lustraven les seves col·leccions. Llavors estava de moda el Romanticisme, i Saurí va començar publicant autors francesos com el vescomte de Chateubriand o Jean-Pierre Claris de Florian. En aquell catàleg inicial hi figuraven obres tan singulars com la novel·la El sepulcro o el subterráneo, de la Duquesa de C***, la comèdia escènica El desengaño de un lechuguino o l’anònima Una tarde de paseo por la Rambla de Barcelona. D’aquella fornada destaca el Viage somniaéreo a la Luna, una de las primeres peces de ciència-ficció publicades a casa nostra, així com diversos manuals com el Manual de pasteleros o El arte de ponerse la corbata de mil y una maneras.

L’any 1833 Manuel Saurí es convertia en l’únic propietari del negoci i es traslladava al carrer Ample, on va obrir la Librería Nacional, que competia amb la Librería de Bergnes del carrer Escudellers, la Librería de Gorchs de la Baixada de la Presó (avui el carrer Llibreteria), la Imprenta Nacional del carrer de l’Argenteria o la Librería Española d’Ignasi Oliveres, al mateix carrer Ample. Liberal reconegut, va publicar obres com La Ciudadela inquisitorial de Barcelona, de Joaquín del Castillo, sobre el període terrorífic del Comte d’Espanya, les Constitucions de 1812 i 1837, o Revolución de Barcelona, proclamando la Junta Central, sobre el bombardeig del 1843, tot i que es va fer popular per les traduccions de clàssics del Romanticisme com El sitio de Corinto, de Lord Byron, o les Poesías de Lamartine. Va editar novel·la gòtica, com La campana de media noche, de Francis Lathom. I va ser el primer editor a casa nostra de Victor Hugo, a qui va publicar El último día de un reo de muerte.

A la seva llibreria també s’hi podia trobar premsa espanyola i estrangera. Per distribuir la revista satírica El Trueno va patir un atemptat el gener del 1841. Són d’aquells temps volums com El conde de Montecristo, d’Alexandre Dumas, o Los misterios de París,d’Eugène Sue. Tot i que l’obra que el va fer més popular va ser la Guía de forasteros de Barcelona,del 1841, considerada una de les primeres guies turístiques de la ciutat, que completaria amb Josep Matas en les edicions de 1843 i 1849. Xavier Casinos, a la seva novel·la Tren de venganza, el presenta com un personatge de passat revolucionari i maçó, amb una porta d’emergència al magatzem per si havia de fugir a corre-cuita. Segons Casinos, era la impremta més important de Barcelona, amb quatre treballadors fixos, on s’editava el diari El Barcelonés.

Manuel Saurí va morir el 1854, i un dels últims llibres que va publicar va ser La cabaña del tío Tom,de Harriet Beecher Stowe. El negoci va passar a la seva viuda, i després al seu fill Manuel Saurí i Marsal, que va seguir l’ofici patern editant des de llibres de màgia fins a tractats de caça. En data indeterminada la famosa llibreria va desaparèixer i va deixar orfes tots els barcelonins que s’havien aficionat a la lectura en aquella botiga de la qual no ha quedat cap rastre.

stats