Publicitat
Publicitat

GUERRA A SÍRIA

Abu Ahmad, coronel rebel: "Hi ha un acord secret amb el règim sirià per crear un estat alauita"

Els rebels que lluiten a la ciutat portuària de Latakia i feu de la secta dels Al-Assad denuncien una conxorxa internacional per crear un territori independent en aquesta regió

Podria dir-se que el tinent coronel Abu Ahmad, de 46 anys, és el primer oficial rebel civil, ja que va ser expulsat de l'exèrcit sirià el 2009 per haver criticat un discurs de Baixar al-Assad. Abu Ahmad era oficial d'artilleria quan va denunciar que les reformes polítiques que defensava a capa i espasa el president sirià no existien. La rebel·lió no va quedar impune: van detenir-lo i empresonar-lo durant tres mesos. Un cop va recuperar la llibertat, el van ascendir a tinent coronel, i sis mesos més tard el van expulsar juntament amb 26 sunnites més. Segons Abu Ahmad, abans de la revolució ja hi havia un descontentament general a l'exèrcit del règim, però quan van començar les protestes Al-Assad "va començar a promocionar els oficials afins perquè no l'abandonessin".

¿Seria possible la creació d'un estat alauita independent a Síria?

Sospito que hi ha un acord secret entre el Consell Nacional Sirià (CNS) i la comunitat internacional amb el règim per dividir el país i crear un estat alauita [per a la secta xiïta a la qual pertany Al-Assad] entre Latakia i Tartús (a la costa occidental de Síria). Nosaltres no tenim bateries antiaèries o metralladores pesants, a diferència dels altres grups de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) que estan lluitant a Alep, Homs, Idlib o Damasc. Els rebels que estan lluitant en altres províncies estan rebent un sou d'uns 200 dòlars i subministraments d'armament i provisions, però als que estem lluitant a Latakia no ens en donen perquè volen afeblir-nos i que marxem. Volen deixar lliure la zona per formar un estat alauita a la regió. El CNS vol controlar-nos i ens pressiona perquè marxem d'aquí. No hi ha una solució política possible, l'única solució és seguir lluitant fins que caigui el règim.

Quan va començar a organitzar-se la resistència a les muntanyes de Jabal al-Akrad, entre Latakia i Alep?

El meu grup va ser el primer que es va formar amb oficials desertors, abans que Riad Al-Asaad formés l'ESL. El maig del 2011, el tinent coronel Hussein Harmush va desertar i va marxar a Turquia. Jo i 12 oficials més vam unir-nos-hi i vam començar a organitzar el primer Moviment d'Oficials Lliures. Dos mesos després, Riad al-Asaad va anunciar la creació de l'ESL i vam decidir sumar-nos-hi, perquè era millor ser un grup fort que crear diversos grups d'oposició. Durant un any vam estar a Turquia organitzant la resistència, reclutant soldats -tant desertors com civils que volien combatre Damasc-, a més d'acumular armes. Al principi no avançàvem, ens quedàvem a la frontera amb Turquia. Però al gener d'aquest any van començar les manifestacions contra el president Al-Assad a les muntanyes de Jabal al-Akrad, que separen la regió, i vam començar a avançar a poc a poc per alliberar la zona. A la província de Latakia, les protestes van començar tard perquè el règim hi és molt més fort i no volia que la població es rebel·lés. Però la gent estava farta de les massacres que cometia el règim a la resta del país i va perdre la por.

La majoria de la població de Latakia són alauites. ¿Creu que podran guanyar el suport de la població?

Fa 60 anys, a la ciutat portuària de Latakia pràcticament no hi havia alauites. Era una de les zones més cares de Síria i la majoria d'alauites eren camperols. Però amb l'enfortiment del partit Baas i la pujada al poder de Hafiz al-Assad [el pare de Baixar, l'actual president] van començar a comprar el suport dels alauites. La comunitat alauita és només el 10% de la població siriana però, en canvi, ocupa el 90% dels alts càrrecs de l'exèrcit i l'administració pública. Tothom vol que caigui el règim, simplement n'hi ha alguns que no s'atreveixen a dir-ho.

¿Tem que el país pugui caure en mans de grups extremistes?

Crec que com més s'enquisti i duri la revolució, més extremisme hi haurà. Per desgràcia, hi ha grups islamistes lluitant al costat de l'Exèrcit Sirià Lliure, però ells no lluiten per alliberar el país, el que estan fent ells és la jihad. Com a musulmans acceptem tots els germans que vénen a ajudar-nos, però hauran de marxar quan s'acabi la revolució. No acceptarem que es quedin. I si no marxen lluitarem contra ells, igual que hem lluitat per derrocar el règim. Nosaltres no volem els extremistes, no volem que Síria sigui un nou Iraq.