PROCÉS DE PAU A TURQUIA
Internacional 18/01/2013

Adéu multitudinari a les tres activistes kurdes mortes a París

Les despulles de les tres activistes kurdes assassinades a París ja reposen als seus pobles natals. El to pacífic dels funerals demostra l'esforç per abraçar una pau amenaçada per episodis diaris de violència.

Lluís Miquel Hurtado
3 min
Desenes de milers de persones van participar ahir en el funeral  Per homenatjar les tres activistes kurdes assassinades a París.

ISTANBULLa pilota és ara a la teulada d'Ankara. Aquest és el missatge que transmet Selahattin Demirtas, responsable d'un dels principals partits kurds. Desenes de milers de persones van assistir ahir a Diyarbakir a l'homenatge a les tres activistes assassinades la setmana passada a París per fer una crida a la pau. La plaça central de la ciutat es va omplir de pancartes amb la imatge de les tres dones, mentre la gent cridava: "Tots som Sakine, Fidan i Leyla".

A diferència de les converses d'Oslo, iniciades el 2009 i en punt mort, els representants al Parlament turc de les aspiracions kurdes tenen avui cadira a la nova taula negociadora. El govern d'Ankara negocia la possibilitat d'un acord de pau amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PTK), però manté la pressió de les seves forces de seguretat al carrer. Tot i les crides a seguir treballant per aquesta pau -com la d'ahir d'Ismail Cansiz, pare d'una de les activistes assassinades-, els últims fets han embrutat de desconfiança l'ambient.

Pressió i violència

Mehmet Sirin Cebe, àlies Akif , va morir tirotejat durant un assalt policial a casa seva, a Nusaybin, el 13 de gener. A l'assassinat d'aquest líder de les HPG, la branca militar del PTK, s'hi va sumar, tres dies després i a la mateixa zona, el de Cengiz Engizek. Aquest policia va ser ferit de mort durant un intercanvi de trets iniciat, segons informa l'agència semioficial Anadolu, per tres suposats membres del PTK.

Dilluns i dimecres va ploure sobre mullat. Avions de combat turcs F-16 van bombardejar posicions del PTK i viles a les regions muntanyoses iraquianes de Zap, Metina i Haftanin, el refugi de les milícies des de pocs anys després de la seva fundació. No es van registrar baixes. "I malgrat això intentem mantenir l'esperança d'arribar a la pau", assenyala a l'ARA Osman, un ciutadà de Diyarbakir.

"Estem preparats per a la pau, però també per a la guerra", va reafirmar ahir Demirtas. El cap del BDP, el Partit kurd de la Pau i la Democràcia, no pensava només en el govern d'Ankara sinó també en les seves clavegueres, fora del control del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan: el Gladio turc.

El Gladio és una estructura lligada als serveis secrets, impulsada fa seixanta anys per l'OTAN per lluitar contra el comunisme, i tradicionalment se li ha atribuït un rol desestabilitzador durant tots els processos de pau fallits que hi ha hagut fins ara.

Durant els anys més durs de la guerra bruta entre l'exèrcit turc i el PTK, en la dècada dels 90, amb més de tres milions de kurds desplaçats i 3.000 pobles destruïts, el Gladio va jugar un paper destacat.

Dinamitar el procés

L'autoria dels assassinats de les tres activistes del PTK al centre cultural de París continua per aclarir. "Els que han planejat aquests assassinats assumeixen que les negociacions seran més fàcils si una de les parts veu perillar la seva vida -escrivia la periodista Ferda Çetin en un article d'opinió-. Així prioritzaran la seva seguretat a les demandes polítiques".

Però el Gladio no ha estat l'únic actor ocult acusat d'intentar dinamitar el procés de pau. El ministre iranià d'Afers Estrangers, Ramin Mehmanparast, també va haver de respondre ahir a les acusacions que Teheran estaria darrere de les morts de Sakine, Fidan i Leyla. "L'Iran dóna suport al procés [de pau] iniciat a Turquia", va assegurar mitjançant l'agència de noticies IRNA.

Ningú vol dinamitar ja el conegut com a Procés d'Imrali (pel nom de l'illa on està empresonat el líder kurd Abdullah Ocalan, l'eix de la negociació). Les parts implicades han demanat a França que investigui a fons per desvelar l'autoria del triple crim del 9 de gener. El govern turc, que en un principi va dir que l'assassinat era fruit d'un afer intern dels kurds, ha virat ràpidament per acabar afirmant que es tracta d'una "provocació" i un "sabotatge".

Erdogan es va comprometre a principis de setmana a no atacar els milicians que deixessin les armes i abandonessin Turquia. "En intents anteriors no va ser així. Però us asseguro que aquest cop no permetrem incidents similars", va insistir el primer ministre. Erdogan es referia al 1999 quan, durant una treva declarada per Ocalan després de la seva detenció, vora cinc-cents guerrillers van ser assassinats per l'exèrcit turc en plena fugida de Turquia.

Malgrat la violència i els intents desestabilitzadors, el procés de desarmament i pacificació del conflicte kurd segueix endavant. Quin és el destí? El periodista Abdulkadir Selvi explica que, segons hauria confirmat el cap de la intel·ligència turca, Hakan Fidan, Abdullah Ocalan no pretén exigir la independència del Kurdistan en aquesta nova negociació. Per la seva banda, el BDP preveu la via autonomista, paraules majors en una Turquia aferrada a una forta ideologia centralista.

stats