SÍRIA
Internacional 10/02/2016

Al-Assad s’abona a l’estratègia de la fam com a arma de guerra

Si el setge d’Alep es consuma, la ciutat s’afegirà a la llista d’indrets bloquejats on regna la desesperació

Ethel Bonet
4 min
Al-Assad s’abona a l’estratègia de la fam com a arma de guerra

BeirutLa suspensió de Ginebra III demostra que el curs de la guerra siriana travessa una via diferent de la de les converses de pau. Amb l’acceleració de l’ofensiva de les forces del règim a Alep, on està a punt de consumar-se un nou setge, difícilment es podrà reprendre el diàleg a finals de mes -tal com es va proposar l’enviat especial de l’ONU per Síria, Staffan de Mistura-. Síria s’ha convertit en la major catàstrofe humanitària del segle XXI. Mentre més de cinc milions de sirians malviuen com a refugiats en els campaments de Turquia, el Líban, Jordània i l’Iraq, centenars de milers més sobreviuen a Síria sota el setge, els bombardejos diaris i el foc creuat.

Però quan tota l’atenció mediàtica s’ha centrat en Madaia, batejada com la ciutat de la fam, altres àrees assetjades estan en la mateixa situació desesperada a la qual Alep es podria enfrontar aviat. Les zones assetjades estan disperses per tot el país, des del nord-est cap al sud. El règim sirià ha imposat el setge a ciutats pròximes a Damasc controlades pels rebels -com Boqain, Daraia, Ghouta Oriental- i poblacions al nord de Homs. Davant el fracàs internacional perquè s’aixequi el bloqueig que afecta entre 250.000 sirians, segons l’ONU, fins a 1 milió, segons les ONG, als punts assetjats es mira com esquivar-los. Alguns, fins i tot, recorren a mètodes primitius per generar combustible i conrear els seus propis aliments.

La ciutat de Moadamiya al-Xam, a Ghouta Oriental, porta assetjada pel règim des del 2012. Els 50.000 habitants d’aquesta localitat pateixen l’escassetat d’electricitat, aigua, combustible i aliments. Unes 17 persones han mort fins ara per desnutrició, denuncia a l’ARA Dani al-Qappani, activista d’aquesta localitat. “Un quilo d’arròs costa al voltant de 15 dòlars quan no hi ha bloqueig”, explica Al-Qappani, abans d’afegir que quan el règim estreny el setge sobre la ciutat “els preus es multipliquen per deu”. “Alguns veïns han hagut de vendre les seves pertinences per comprar alguna cosa de menjar. La gent és molt pobra”, manifesta l’activista.

Al-Qappani alerta que “ja no entren subministraments de contraban” perquè les forces del règim “han minat els camins secrets per on passaven les mercaderies”. Davant l’escassetat de productes de primera necessitat, els veïns de Moadamiya estan obligats a dependre dels productes cultivats en les seves pròpies terres”, explica l’activista.

“Vivim com a l’Edat Mitjana”

Daraia, una altra àrea rural a Damasc, ha estat sota un bloqueig estricte durant els últims tres anys. “Estem vivint com a l’Edat Mitjana. Per escalfar-nos fem servir troncs de llenya i traiem aigua dels pous, que sovint no és apta per a l’ús humà”, critica Abu Gaiz, activista d’aquesta localitat. Abans que les forces del règim comencessin a bombardejar, Daraia era la llar de 25.000 persones. Ara queden un màxim de 1.000 famílies que passen “la majoria del seu temps als refugis, a causa del fort bombardeig constant sobre la ciutat”, explica l’activista. “La gent a Daraia ha estat depenent del que creix en les seves pròpies terres”, indica.

Segons l’activista, gairebé totes les famílies posseeixen un petit tros de terra en la qual conreen blat i verdures com bledes i espinacs. Però això, puntualitza Abu Gaiz, “no vol dir que la ciutat pugui sostenir-se a si mateixa, ja que hi ha articles de primera necessitat que la gent no pot adquirir, com medicines i altres productes mèdics”.

Suport dels grups rebels

En total, a Ghouta Oriental hi ha unes 163.000 persones que sobreviuen sota un setge que s’ha endurit progressivament des del 2013. Grups rebels armats estan permetent als residents d’aquesta zona que tinguin accés a la seva xarxa de túnels militars per aconseguir provisions. L’Exèrcit de l’Islam, el principal grup armat de l’oposició a Ghouta, “lloga els seus túnels als residents de Douma, per uns 400 dòlars per persona”, i fins i tot “sense cobrar res si es tracta d’un cas humanitari o evacuació de ferits”, explica el Khaled, un periodista sirià que treballa per a diverses plataformes online d’activistes. L’única excepció, continua, són els homes d’entre 17 i 40 anys d’edat, ja que temen que “podrien unir-se a la milícia pro Al-Assad l’Exèrcit de Fidelització”, format per combatents desertors de l’oposició armada a Ghouta Oriental.

Però la fam com a estratègia de guerra no és només una tàctica efectiva que utilitzen les forces governamentals, també els grups armats de l’oposició han assetjat llogarets a Latakia (bastió d’Al-Assad) i Idlib, i l’Estat Islàmic (EI), a Deir al-Zor. L’EI ha prohibit als residents a Deir al-Zor “viatjar fora de la fronteres de califat, llevat que facin cursos de llei islàmica i demostrin que són rectes musulmans”, explica el Khaled.

Tres morts en l’atac

d’un hospital de MSF

Una sèrie de bombardejos sobre un hospital que compta amb el suport de Metges Sense Fronteres a Tafas (sud de Síria) va provocar divendres passat la mort de tres persones i sis ferits, segons va informar ahir l’organització. Arran de l’atac, més de 20.000 persones van haver de fugir de la ciutat, a 12 quilòmetres de la frontera jordana. Els atacs aeris al sud de Síria han augmentat en els últims mesos i redueixen encara més el precari sistema d’atenció sanitària al país.

stats