Publicitat
Publicitat

Al cor d'una bomba de rellotgeria geològica

Itàlia està situada sobre dues plaques molt actives que provoquen terratrèmols

Al llarg de la història, Itàlia s’ha hagut d’acostumar a la força a patir terratrèmols. L’any 2009, un sisme de magnitud 6,3 a l’escala de Richter va deixar més de 150 morts i prop de 50.000 persones sense llar a la regió d’Abruzzo, al centre del país. Tres anys més tard, el país vivia un nou terratrèmol de 5,8. En aquest cas, el sisme va tenir lloc prop de Mòdena, al nord d’Itàlia, va deixar unes 16 víctimes mortals i els tremolors es van deixar sentir fins a Milà i Florència. Aquests són només dos exemples de la llarga llista de tremolors que han afectat el país. L’últim, dimecres, va arrasar en qüestió de minuts els pobles d’Amatrice, Accumoli i Arquata del Tronto, al centre del país, i fins ara ha deixat més de 250 morts, desenes de desapareguts i milers de persones sense casa.

“Itàlia està situada sobre diverses plaques tectòniques molt actives”, explica Xavier Goula, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Concretament, el país s’ubica sobre la placa eurasiàtica i la placa africana. I per sota té una subplaca que ocupa el mar Adriàtic. “Tota la zona central d’Itàlia té una llarga història de sismes”, principalment perquè aquestes plaques es mouen i provoquen tremolors de diversa consideració. Les dues grans plaques es desplacen de manera “més o menys perpendicular”: l’euroasiàtica es mou en direcció nord, nord-oest, mentre que l’africana es desplaça cap al nord-est. D’altra banda, la placa de l’Adriàtic es mou cap a Itàlia. Aquests moviments provoquen els terratrèmols per tota la zona dels Apenins.

Rèpliques i impredictibilitat

A la devastació que provoca el terratrèmol s’hi ha de sumar el pànic que causen les successives rèpliques. S’han registrat més de 700 tremolors des de dimecres a la matinada, de les quals una vuitantena tenien magnituds d’entre tres i quatre. Tot i que les rèpliques es vagin atenuant, Goula adverteix que “no es pot descartar que algunes falles veïnes es trenquin i provoquin un nou terratrèmol a la zona”. Ahir al migdia, una rèplica de 4,3 va provocar nous enfonsaments a la ciutat desolada d’Amatrice, va obligar a aturar els treballs de rescat i va fer reviure el malson de la nit anterior a la població.

Però el que espanta més dels terratrèmols és la seva impredictibilitat. “Els terratrèmols no es poden predir”, recorda Goula. Tot i reconèixer que hi poden haver indicis, “aquests indicis no sempre van acompanyats d’un sisme”. Les rèpliques que encara sacsegen el centre d’Itàlia i la por de nous terratrèmols en els pròxims dies o mesos mantenen en alerta una població que s’ha quedat sense res.

Més risc cap a l’est

Tot i la llarga i tràgica llista de terratrèmols que ha viscut Itàlia, no és la zona d’Europa més afectada. “L’activitat sísmica s’incrementa a l’est del continent”, explica Goula. Així, països de la meitat oriental del Mediterrani com Grècia o Turquia són els que pateixen més sismes. L’any passat, un terratrèmol de 6,5 va afectar diverses illes gregues al mar Jònic i va deixar dues víctimes mortals. En el cas turc, l’any 2011 un sisme de 7,2 va provocar prop de 1.000 morts a la població de Van, a l’est del país. El tremolor es va notar a l’Iran i Armènia.

Tragèdia al centenari Hotel Roma

L’Hotel Roma d’Amatrice era tot un emblema gastronòmic a Itàlia, l’indret on degustar l’original recepta de pasta a l’amatriciana, una especialitat de la regió del Laci provinent d’aquest indret. Amb una espectacular terrassa sobre la vall i poques habitacions, l’establiment centenari era un punt de pelegrinatge obligat per als amants de la muntanya i el bon menjar. La nit de dimecres a dijous es calcula que hi havia una trentena de persones quan l’edifici sencer es va ensorrar, i fins ara només s’han recuperat quatre cadàvers. La solidaritat amb Amatrice va portar alguns establiments de restauració italians a destinar part de la recaptació obtinguda a través de la pasta a l’amatriciana als damnificats per la tragèdia.