Alemanya identifica vuit nous suposats criminals nazis

HamburgSetanta-un anys després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya s’esforça encara per condemnar criminals de l’època nazi. Si bé durant dècades la revisió jurídica d’aquests crims es va encallar, últimament se succeeixen sentències judicials contra col·laboradors de la dictadura nacionalsocialista que causen enrenou. Ara un grup d’investigadors alemanys ha posat en el punt de mira vuit sospitosos més d’haver format part del sistema d’extermini nazi.

“Es tracta de quatre dones i quatre homes que van estar actius al camp de concentració de Stutthof, prop de Gdansk [a l’actual Polònia]”, va apuntar Jens Rommel, director del Centre d’Investigacions de Crims Nazis que té seu a Ludwigsburg, als afores de Stuttgart.

Els presumptes col·laboradors del règim nazi estan acusats de complicitat en l’assassinat de milers de persones. Rommel va especificar que els quatre homes van treballar com a guàrdies a Stutthof i les dones com a mecanògrafes, telefonistes i operadores telefòniques.

Stutthof es va construir a l’inici de la Segona Guerra Mundial en primera instància per empresonar-hi civils polonesos. Més tard es va convertir en camp de concentració. Més de la meitat de les 110.000 persones que els alemanys hi van empresonar no van sobreviure la guerra.

Identificats davant la fiscalia

El Centre d’Investigacions de Crims Nazis ja ha entregat el resultat de les primeres investigacions a fiscalies d’arreu del país. Els vuits sospitosos, que viuen en diferents punts del país, van néixer entre el 1918 i el 1927, així que tenen entre 80 anys llargs i gairebé 100. Si al final han de respondre pel seu passat davant la justícia dependrà també del procés contra l’exsergent de les SS Oskar Gröning.

La condemna sobre Gröning no ha entrat en vigor un any després del judici. Aquest membre de les esquadres de protecció del partit nazi, de 95 anys, va ser jutjat el 15 de juliol del 2015 pel tribunal de Lüneburg per complicitat en l’assassinat d’almenys 300.000 persones. Gröning va treballar a Auschwitz com a comptable i va ser condemnat a quatre anys de presó, tot i que no es va poder provar cap participació directa de l’inculpat en cap mort. Els advocats de Gröning van interposar una revisió del cas i ara el Tribunal Federal Suprem ha de decidir sobre la qüestió.

El Centre d’Investigacions de Crims Nazis, fundat el desembre del 1958, revisa i classifica material d’arreu del món per descobrir i identificar antics col·laboradors de l’aparell d’extermini nacionalsocialista. Actualment els investigadors de Ludwigsburg busquen altres possibles inculpats que van cometre crims als camps de Bergen-Belsen i Neuengamme en nom de les SS. També han entregat a les autoritats informacions de presumptes criminals nazis que van actuar als camps d’extermini d’Auschwitz i Majdanek. Al mes de juny, Reinhold Hanning, un altre guàrdia d’Auschwitz, va ser condemnat a cinc anys de presó pel tribunal de Detmold.

Anys de passivitat

Després que durant dècades la justícia alemanya es mostrés més aviat passiva en la persecució d’aquesta mena de casos, durant aquests últims anys persones que ocupaven llocs secundaris de l’aparell nazi han sigut investigades per la seva col·laboració amb el règim d’Adolf Hitler. L’any 2011 l’Audiència Provincial de Munic va crear jurisprudència amb la condemna a l’exguàrdia de les SS John Demjanjuk a cinc anys de presó per complicitat en l’assassinat d’uns 28.000 jueus,malgrat que no es va poder demostrar que fos l’autor directe de cap mort concreta al centre d’extermini de Sobibor.