Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Alemanya, mirall trencat

Els alemanys també tenen por de la pobresa. El Günther és un jubilat berlinès que des de fa uns anys es dedica a recollir ampolles buides pel carrer per retornar-les al supermercat i cobrar uns cèntims a canvi -entre 8 i 25 cèntims d'euro per envàs segons estableix la llei de reciclatge alemanya-. Aquest antic mecànic explicava fa mesos al setmanari Der Spiegel que els cinc euros diaris que guanya l'ajuden a completar la pensió de 700 euros, que no li permet viure dignament. A Alemanya n'hi ha molts, de Günthers. En un país que envelleix acceleradament, amb un mercat laboral alimentat de treball temporal i minifeines a temps parcial, la societat s'ha anat empobrint, i el futur és fosc. Un informe del ministeri de Treball publicat aquest estiu ho té quantificat. Un treballador que cobri 2.500 euros bruts i cotitzi a la seguretat social durant 35 anys només podrà aspirar a una pensió de jubilació de 688 euros al mes a partir del 2030.

688 euros és avui el nivell d'ingressos mínim que traça la línia del llindar de la pobresa a Alemanya. Un horitzó ben magre per als que encara hauran de seguir treballant divuit anys més pel que es considera un sou mitjà. El govern federal reconeix el problema i els partits polítics s'han posat a anunciar propostes que, de moment, han servit per criticar-se els uns als altres. L'oferta de la ministra de Treball és que l'estat completi els pensionistes fins a un màxim de 850 euros, sempre que s'hagi cotitzat un llarg nombre d'anys i el treballador tingui també un pla de pensions privat.

L'estat del benestar europeu s'empetiteix. Aquest sistema de redistribució de la riquesa a través de la intervenció de l'estat que socialdemòcrates i democristians centreeuropeus van teixir conjuntament després de la Segona Guerra Mundial s'ha anat esfilagarsant. La Unió Europea, que a mitjans de la dècada dels 90 encara proclamava davant els Estats Units i una Xina emergent que l'economia podia ser humana i competitiva, avui se sent completament superada per una crisi que l'engoleix.

Alemanya és el país amb la taxa de natalitat més baixa de la UE, i un 15% dels nens alemanys ja viuen avui en la pobresa. Joves i avis competeixen al mercat laboral per aquestes minifeines a temps parcial i amb una remuneració tan baixa que no cal cotitzar a la seguretat social.

Una visió del mileurisme

"Mil euros és molt. Els alemanys ho van comprendre fa deu anys i ara ho han de fer els joves espanyols", deia la corresponsal del setmanari alemany en una entrevista amb l'ARA la setmana passada. És la devaluació interna de la mà d'obra i l'empobriment de la població en un model que havia fonamentat el creixement econòmic en el consum. L'últim informe de l'OCDE va revelar que la desigualtat entre els més rics i els més pobres a Alemanya havia arribat al nivell més alt des de fa trenta anys.

La incertesa i l'angoixa s'han convertit en una malaltia greu en el suposat país més poderós d'Europa. Els psicòlegs diuen que és la causa principal dels suïcidis. Una epidèmia que fins i tot supera les morts per accidents de trànsit. Segons un estudi recent, a Alemanya hi ha un suiïcidi cada 53 minuts.

Ja no hi ha un model alemany on emmirallar-nos.

PUBLICITAT
PUBLICITAT