Publicitat
Publicitat

EUROPA

Alemanya podrà negar prestacions socials a europeus

La justícia europea obre la porta a limitar les ajudes als ciutadans de la UE acabats d’arribar a un altre estat

La llibertat de circulació de persones és un dels pilars fonamentals de la Unió Europea: treballar i residir en un estat membre diferent de l’originari com a ciutadà de ple dret. Això, sempre que aquesta persona no es converteixi en “una càrrega excessiva” per al país que l’acull. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va recordar ahir aquesta premissa i va dictaminar que en el cas dels espanyols que resideixen a Alemanya tampoc tenen dret a algunes de les prestacions socials d’aquest país durant els tres primers mesos d’estada, tot i que sí que podran reclamar les que van destinades a facilitar el seu accés al mercat de treball.

El dictamen de l’advocat general respon al cas d’una família espanyola que es va traslladar a Alemanya el juny del 2012. Els pares van escolaritzar els fills a l’agost i, després d’haver treballat en feines temporals i de rebre el subsidi d’atur a partir de les cotitzacions espanyoles, van demanar prestacions socials durant l’agost i el setembre. Les autoritats alemanyes, però, els hi van denegar perquè feia menys de tres mesos que residien al país.

Risc d’un desplaçament massiu

Segons la justícia europea, és legal que durant els tres primers mesos un estat membre denegui prestacions socials a un ciutadà europeu que s’acaba d’instal·lar al país perquè, en cas contrari, “es podria provocar un desplaçament massiu susceptible de generar una càrrega excessiva per als sistemes nacionals de seguretat social”. Tot i així, el Tribunal de Justícia de la UE matisa que, si les prestacions socials estan dirigides a facilitar l’accés al mercat laboral, es prova un vincle amb l’estat i queda clar que no es busca “el turisme social”, la resolució ha de ser favorable al demandant.

No és la primera vegada que l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE manifesta la seva opinió sobre el suposat abús de les prestacions socials. La justícia europea té pendent resoldre una querella en què l’advocat general ja va indicar que, tot i que un ciutadà hagi viscut durant més de tres mesos en un estat membre, si hi ha treballat menys d’un any consecutiu, tampoc té dret a demanar cap ajuda econòmica.

El primer cas en què l’advocat general va dictaminar una opinió favorable a Alemanya va ser el maig del 2014, quan va concloure que el país tenia el dret a denegar prestacions socials a ciutadans d’un altre estat membre si demostrava que una persona no tenia un “vincle real” amb el país d’acollida i, per tant, se’l podia considerar objecte de “turisme social” per beneficiar-se de les prestacions.

El sistema alemany ofereix ajudes econòmiques durant el període en què el demandant està buscant feina. No obstant això, segons el dret alemany, si l’únic objectiu que persegueix un ciutadà és beneficiar-se de les prestacions socials, sense intenció real de trobar feina estable, el país estarà exempt de pagar el subsidi.

Els primers que van apel·lar a la justícia contra Alemanya van ser una família d’origen romanès resident al país als quals se’ls va denegar una prestació social que havien sol·licitat. Segons va argumentar la justícia, la mare d’aquesta família no havia treballat mai, ni tenia intenció de tenir un ofici, ni a Romania ni al seu país de residència.

Aquesta és una qüestió difícil de provar, però, tot i així, l’advocat general ho va considerar suficient per recordar que el dret comunitari permet als ciutadans europeus residir en un estat membre durant un període de tres mesos. Després d’aquest temps, les persones han de demostrar que disposen de recursos suficients per “no convertir-se en una càrrega per a l’assistència social del país d’acollida”.

Expulsió de ciutadans europeus

Amb l’argument que els ciutadans no es converteixin en una “càrrega excessiva” per a l’estat, molts països de la Unió Europea han expulsat ciutadans comunitaris. Aquesta és precisament una de les grans qüestions que ha posat sobre la taula el primer ministre britànic, David Cameron, quan parla de refer la relació del Regne Unit amb la UE. I Bèlgica va saltar als titulars de la premsa a principis del 2014 quan va sol·licitar l’expulsió de 300 espanyols residents al país per falta de recursos suficients. Així, segons aquest principi, el dret comunitari preval sobre la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estableix la lliure circulació de persones.

Les opinions de l’advocat general no vinculen el Tribunal de Justícia, tot i que aquest organisme sol seguir les seves recomanacions en el 80% dels casos. La sentència s’espera per als pròxims mesos.