Alemanya reobre el debat sobre la secularització i la intolerància
THE NEW YORK TIMES / HOF (ALEMANYA).A Hof, un poble alemany tranquil prop de la frontera txeca, en un racó muntanyós de la catòlica Baviera, sorprèn trobar-hi una sinagoga i, encara més, que sigui el focus de la polèmica sobre la tolerància religiosa a Europa. El rabí David Goldberg, un jovial israelià de 64 anys que serveix la comunitat de prop de 400 jueus de la població, s'ha convertit en una causa internacional cèlebre després que quatre ciutadans alemanys van presentar denúncies penals contra ell a la fiscalia. El seu presumpte delicte, que va ser notícia a Israel i en altres països, era fer circumcisions religioses.
La disputa reflecteix la secularització, cada vegada més profunda, de la vida dels europeus que, als ulls d'alguns líders religiosos, s'ha transformat en intolerància. Aquest conflicte entre els valors seculars i religiosos s'ha vinculat sovint a l'islam, amb exemples com ara la prohibició de minarets a Suïssa i dels vels que cobreixen les cares de les dones a França. Les sensibilitats estan a flor de pell amb el polèmic vídeo que es mofa de Mahoma i, encara més, amb la publicació de caricatures del profeta dels musulmans, dimecres en una revista satírica francesa i la setmana que ve en una d'Alemanya.
Però el debat sobre la circumcisió religiosa mostra que les tensions s'agreugen. El rabí Goldberg no sembla especialment preocupat. Assegura que tothom a Alemanya pot presentar denúncies, i està convençut que ell mai no s'enfrontarà a una acusació formal. No ha contractat cap advocat i ha rebutjat l'oferta d'un lletrat que estava disposat a assumir gratuïtament la seva defensa als tribunals.
L'amenaça més greu -pel rabí Goldberg i molts jueus, musulmans i cristians a Europa- ve del que veuen com un atac de la societat secular al ritual religiós, a la fe. Una decisió aparentment insignificant d'un tribunal a Colònia contra un metge que va circumcidar un nen musulmà ha alimentat la criminalització d'una pràctica que és central tant en la fe jueva com en la musulmana.
La cancellera Angela Merkel, líder d'un partit democratacristià i filla d'un pastor protestant, està pressionant per introduir una nova la legislació que expressament legalizi la circumcisió, cosa que li ha merescut els elogis dels líders jueus. I el rabí Goldberg diu que algunes de les cartes més fervents de suport que ha rebut han vingut dels cristians: "Ells també coneixen la Bíblia".
Per als més de 100.000 jueus que viuen Alemanya el debat sobre la circumcisió és sorprenent i erosiona la confiança d'haver trobat el seu lloc a la societat després dels horrors de l'Holocaust. L'elecció, per primer cop des del 1933, d'un alcalde jueu a Frankfurt havia reforçat aquest sentiment de normalitat que ara s'esquerda. "El debat sobre la circumcisió ha demostrat que som estrangers al nostre propi país", diu Stephan J. Kramer, secretari general del Consell Central dels Jueus a Alemanya. "Se'ns acusa de torturar els nostres propis fills".
Recels entre els musulmans
Els musulmans expressen sentiments similars. "Una minoria té alguna cosa contra els musulmans i els jueus, i s'estan aprofitant d'això", deia Aiman A. Mazyek, president del Comitè dels Musulmans a Alemanya.
Però els jueus a Europa, no només a Alemanya, diuen que és difícil convèncer la gent que no és creient que la circumcisió és considerada com un mandat de Déu i que sense la circumcisió un jove no pot entrar a la societat jueva. "És una societat secular. La gent no sent la religió o no en té gaire coneixement", diu Ervin Kohn, un líder jueu a Oslo, on també està en marxa un debat sobre la circumcisió. Hi ha al voltant de 1.500 jueus a Noruega, d'una població total de 4,7 milions d'habitants.
El catalitzador de la polèmica i de les denúncies contra el rabí Goldberg va ser la decisió, al juny, d'un tribunal de Colònia, que va trobar culpable de danys corporals un metge que havia practicat una circumcisió a un nen musulmà de 4 anys. El metge, però, no va tenir cap condemna, no hi va haver apel·lació i la decisió no estableix jurisprudència. A més, la sentència no va tenir repercussió mediàtica fins a un mes després de ser dictada.
No obstant això, el cas va encoratjar un moviment anticircumcisió a Alemanya, així com en països com Dinamarca. I el debat, que inicialment afectava els musulmans, va girar ràpidament cap als jueus. Gerhard Schmitt, el fiscal en cap a Hof, assegura que encara no ha decidit si obrirà una investigació formal contra el rabí, però tampoc ha arxivat els càrrecs.
En els 15 anys que ha viscut a Hof, el rabí Goldberg assegura que mai s'ha trobat amb moviments antisemites. Un grapat de neonazis van organitzar-hi una manifestació al maig, però els ciutadans locals van respondre-hi amb una contramanifestació molt més gran.
