Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Alliberada una família segrestada pels talibans

La parella, dels EUA i el Canadà, va ser capturada el 2012 i els seus tres fills van néixer en captivitat

Una dona nord-americana, un home canadenc i els seus tres fills nascuts en captivitat van ser alliberats després de cinc anys de segrest a mans dels talibans a l’Afganistan. Ho va anunciar ahir el president dels EUA, Donald Trump, posant punt final a un cas que mobilitzava molts diplomàtics i agents de l’FBI al país.

Caitlan Coleman, de 31 anys, i el seu marit, Josh Boyle, de 34, van ser segrestats el 2012 per una facció dels talibans coneguda com la xarxa Haqqani quan feien una excursió a la província de Wardak, una fortalesa dels talibans prop de Kabul. En el moment del segrest, Coleman estava embarassada. Va donar a llum més tard, i va tenir dos fills més en captivitat.

L’alliberament va ser possible gràcies a “una operació basada en la intel·ligència”, va dir l’exèrcit pakistanès, que es va comprometre a repatriar-los, mentre les agències d’intel·ligència nord-americanes seguien atentament els passos de la família a través de les zones tribals del nord-oest del Pakistan.

“El Pakistan ens respecta”

L’administració de Trump i el govern pakistanès han treballat junts per alliberar-los, tot i que no ha quedat clar si es va fer alguna concessió a la xarxa Haqqani per garantir-ne l’alliberament. “Els Estats Units tornen a ser respectats”, va dir Trump de manera misteriosa dimecres, durant un discurs sobre el seu pla fiscal. Tot i no mencionar Coleman i Boyle, el president va deixar anar que havia passat “alguna cosa en un país que fins ara no respectava” els EUA. Va afegir que, segons els seus generals, “fa un any” el Pakistan no hauria treballat tan coordinadament i que era un “gran senyal de respecte”. La relació amb el Pakistan ha sigut difícil. Els Estats Units han acusat durant molt de temps l’exèrcit pakistanès i la seva agència d’intel·ligència d’acollir o ignorar els militants talibans al seu i territori i a l’Afganistan.

L’alliberament de la família va ser una victòria per als funcionaris del departament d’Estat i de l’FBI que dirigien l’operació, un grup creat per l’administració Obama. La xarxa Haqqani havia exigit l’alliberament d’Anas Haqqani, un dels seus comandants, a canvi de deixar anar la família. El govern afganès va capturar Haqqani el 2014 i va ser sentenciat a mort. Els talibans havien amenaçat de matar la família si era executat.

El desembre del 2016, els militants van emetre un vídeo de la família, incloent-hi imatges que representaven els seus fills. La senyora Coleman va descriure el seu temps com a ostatge de “kafkià” i va dir que havia sigut “deshonrada”.

“Amenacen de prendre represàlies contra la nostra família. Ens faran mal i ens castigaran. Així que demanem que sigueu misericordiosos amb la seva gent i ens alliberaran”. En un vídeo anterior fet públic l’agost del 2016, Coleman demanava al govern nord-americà “ajudar a aturar aquesta depravació”. “Ens executaran!”, alertava.

Els intents anteriors d’alliberar la família van fracassar. El gener del 2016, Colin Rutherford, un canadenc, va ser alliberat després d’un intercanvi de presos entre Qatar i el govern afganès. S’esperava que donaria pas a més alliberaments però no va ser així per raons que no se saben. El govern d’Obama va intentar negociar amb els talibans però els esforços van fracassar quan l’exèrcit nord-americà va matar Mullah Akhtar Muhammad Mansour, el líder dels talibans, en un atac amb drons el maig del 2016.

Es creu que els Haqqanis tenen encara un professor universitari dels EUA segrestat des de l’agost del 2016. En un vídeo emès a principis d’any, Kevin King prega a Trump que l’alliberi: “Tingueu pietat de mi i traieu-me d’aquí”.

Etiquetes