CANVI CLIMÀTIC
Internacional 21/04/2017

Anote Tong: “El meu país quedarà sota les aigües abans que s’acabi el segle”

Anote Tong va ser, fins al 2016, el president de la república de Kiribati, un país situat al Pacífic Sud format per una illa i 33 atols

Carme Buades
3 min
Anote Tong: “El meu país quedarà sota les aigües abans que s’acabi el segle”

PalmaAnote Tong va ser, fins al 2016, el president de la república de Kiribati, un país situat al Pacífic Sud format per una illa i 33 atols (esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna d’aigües marines). Kiribati és un dels països més afectats pels efectes del canvi climàtic, ja que les seves illes se situen només dos metres per damunt del nivell de la mar, que ja ha començat a pujar. Aquesta setmana ha visitat Palma per compartir experiències amb altres països que es troben en la mateixa situació i per conscienciar la comunitat internacional de la urgència de frenar el canvi climàtic.

Quins punts heu trobat en comú amb altres illes?

Que som a la primera línia del canvi climàtic perquè serem els primers a caure. L’increment del nivell de la mar és una amenaça que afectarà molta gent en diferents part del món, però a nosaltres, a Kiribati, ens afectarà totalment, ja que el nostre país sencer quedarà enfonsat sota les aigües. Sé que hi ha altres països on hi ha comunitats que es veuran afectades, però com a mínim tenen l’opció de mudar-se a algun altre lloc. Nosaltres no tenim aquesta opció: totes les illes quedaran submergides.

Quan es preveu que passi, això?

Jo no soc científic, tot el que faig és entendre el que els científics ens diuen. No m’han donat una data, encara, tot el que diuen és que en aquest segle hi haurà un augment del nivell de la mar d’un metre. I hem de tenir en compte el vent o qualsevol altre patró climàtic. Qualsevol increment del nivell de la mar, no importa com sigui de petit, es veurà multiplicat per les condicions climàtiques. Està canviant el patró climàtic. I estem perdent l’aigua dolça perquè se salinitzen els aqüífers.

Què hi està fent, la comunitat internacional?

Assolir els acords de París, per exemple. Però no importa què passi, no importa com es redueixin les emissions, fins i tot si es redueixen a zero... Tenint en compte les previsions, és inevitable, amb les emissions que ja hi ha, que el nivell de la mar creixi un metre aquest segle.

Quines són les opcions? Fa uns anys vau comprar terres a Fiji...

Sí, però aquesta és només una opció. Arribarà un moment que les nostres illes ja no seran capaces de mantenir-hi la vida. Ja hi ha comunitats rurals que ens han demanat murs de contenció per protegir-se. El govern ho està fent, però això no és efectiu, no funciona.

Us plantegeu la possibilitat de demanar asil a un país estranger?

Hi ha molta discussió sobre això i sobre com les persones es converteixen en refugiats climàtics. La meva posició és rebutjar la idea que som refugiats.

No ho sou?

No. Això, tota aquesta situació, no ha passat perquè tinguem inestabilitat política al nostre país, sinó perquè la comunitat global ha permès que passi. M’agrada pensar que fins i tot quan migrem no ho farem com a refugiats, ho farem com a gent amb dignitat. Sabem que això passarà i necessitem preparar la nostra gent per a aquesta possible eventualitat.

Ha començat a marxar població?

Sí, ja han començat. I una gran majoria dels que comencen a anar-se’n són gent preparada, amb formació.

Vau lluitar pels acords de París. Es compliran?

Vam pressionar perquè hi hagués el compromís, però per a nosaltres és una qüestió de supervivència. No podem dependre d’una única solució, necessitem múltiples opcions i mobilitzar tants recursos com sigui possible. Una de les opcions que estem estudiant passa per trobar la manera d’elevar-nos uns metres més per damunt de l’aigua, fer créixer l’altura de les nostres illes.

Com es podria fer?

Amb infraestructures, fent noves illes flotants... No ho sé. Per això hem vingut, per intentar connectar amb gent que tingui la capacitat, la tecnologia i les habilitats per fer que ens puguem permetre una solució. La tecnologia hi és, és possible, ara hem de veure si aconseguim els recursos. Aquest no és un problema al qual puguem fer front nosaltres sols, és responsabilitat de tot el món. Seria un dia molt trist per a la humanitat si finalment es permet que passi el que ja està a punt de passar.

stats