Publicitat
Publicitat

L'Aràbia Saudita guanya temps per evitar una crisi successòria

El nou monarca Salman, de 81 anys, accedeix al tron amb voluntat "continuista". El següent en la línia successòria és el príncep Moqrin, l'últim fill de Saud que pot governar

El sisè rei d'un dels règims més autoritaris del món, Abdul·lah bin Abdelaziz Al Saud, va morir la nit de dijous a divendres a l'edat de 90 anys, després de governar el país durant dues dècades, la primera com a regent –des que el seu germà, el rei Fahd, va patir un vessament cerebral l'any 1995– i la segona com a monarca, des que va ascendir oficialment al tron el 2005 amb la mort de Fahd.

El germà d'Abdul·lah i fins ara príncep hereu, Salman bin Abdelaziz, accedeix ara al tron de la monarquia sunnita amb una línia totalment continuista. "Seguirem aferrats a l'enfocament tradicional sobre el qual va ser creada aquesta nació pel seu fundador, el rei Abdelaziz", va dir divendres mateix Salman. La monarquia absolutista de l'Aràbia Saudita es remunta al 1923 amb el rei Abdelaziz Bin Saud, pare d'Abdul·lah, Salman i d'almenys 45 germans reconeguts d'una vintena d'esposes diferents.

Les successions s'estan produint encara entre aquesta primera generació de fills d'Abdelaziz, que representen a més "un pacte entre tribus" signat per mitjà del matrimoni: "Cada nou rei representa una determinada facció del país, que és la tribu de la seva mare, i això determina també el seu tarannà més o menys tradicionalista", explica l'experta en Món Àrab de l'EMed, Lurdes Vidal.

L'ascens al tron de Salman serveix per guanyar temps i posposar una crisi successòria que podria esdevenir quan s'esgotin els fills d'Abdelaziz amb opcions a governar i calgui triar entre els seus néts, ja que això "generarà uns dubtes de legitimitat que no s'han donat en tot l'últim segle de govern saudita", escrivia fa poc l'analista sobre Pròxim Orient del Brookins Institute Bruce Riedel al diari digital 'Al Monitor'.

Abdul·lah va deixar també tancada la successió de Salman –que ja té 79 anys i una salut delicada– i, ja al febrer de 2013, va decidir que el següent en la línia successòria serà el príncep Muqrin Bin Abdelaziz. Després de Muqrin –"l'últim fill capacitat de la casa de Saud", diu Riedel– es podria obrir la caixa dels trons. El segon príncep de la Corona a partir d'ara és ja Mohammed Bin Nayef, de 55 anys, i fill de Salman, que ahir mateix el va nomenar ministre de defensa.

Muqrin, de 69 anys, era molt proper a Abdul·lah i "es diu que comparteix les idees reformistes d'aquest", explica l'expert del Cidob Eduard Soler.

"Al seu país, Abdul·lah era considerat un aperturista i reformista, tot i que el reformisme saudita queda molt lluny" del que es consideren veritables reformes progressistes a Occident, afegeix Soler. Segons l'analista, si hagués depès només del monarca "s'hauria avançat molt més en la participació política de la dóna o en el seu permís per a conduir". 

Tot i que va iniciar diàlegs en diversos àmbits, especialment el dels drets de les dones –va crear la primera universitat femenina– però també amb les minories xiïtes i reformistes del país, Abdul·lah va ser incapaç de tirar endavant cap gran reforma a l'Aràbia Saudita, per les resistències a les seves propostes de reforma dins de la seva família, que confirma l'elit política del país, i dins del consell dels ulemes, l'elit religiosa.

"Una de les paradoxes de l'Aràbia Saudita és que és un règim totalment autoritari però el poder polític està molt difús, dividit entre molts germans que tenen parcel·les de poder i que obliga a consensos que frenen els canvis", apunta Soler. Precisament per això, els analistes descarten qualsevol canvi important al país amb l'arribada d'un nou rei.

Amb tot, "Abdul·lah va ser el primer monarca que va buscar una legitimitat política més enllà de la que li dóna ser rei per voluntat divina", una idea que en sí mateixa ja integra una voluntat de reforma política, assenyala Vidal. En aquesta línia, va crear el 2007 un comitè que havia d'establir les regles de la successió, que "fins ara no ha fet res, però que hauria de servir de germen per canvi en l'estructura del poder, per fer-lo més jeràrquic" i no tan difús, diu Vidal. "Caldrà veure si Salman –considerat més conservador– dóna continuïtat als plans d'Abdul·lah", afegeix.

El poder de l'or negre

La mort del rei saudita va fer reaccionar de seguida les borses amb un increment del preu del petroli, però és molt improbable que el nou monarca canviï la política actual del règim, que ha facilitat una de les majors caigudes del preu del cru en molt de temps. "Els saudites tenen capacitat per sobreviure millor un escenari de preus baixos i mentre això perjudiqui els seus enemics (com l'Iran), és una inversió a mig termini per a ells", destaca Soler.

Tot i així, Vidal alerta que la pèrdua d'ingressos del petroli pot posar en perill la política de l'antic monarca que li garantia la "compra de la pau social" per mitjà dels subsidis i ajuts econòmics, combinats amb la repressió política. Una tàctica que ha permès al règim, entre altres coses, fer equilibris entre la seva aliança política amb els Estats Units (que només ha trontollat amb l'acostament nord-americà a l'Iran per l'acord nuclear) i el profund sentiment antiamericà de la seva població.

"Veurem ara si el nou monarca té la mateixa agenda que el anterior en política exterior", entestat a erigir-se com a poder central de la regió per davant del seu màxim rival, l'Iran, –alhora que combat l'Estat Islàmic a l'Iraq– "o prefereix centrar-se més en temes interns per no patir tant el desgast econòmic i les crítiques que comporta", conclou Vidal.