Internacional 17/03/2015

Els israelians decideixen si passen pàgina de l'era Netanyahu

El centre-esquerra d'Isaac Herzog lidera les enquestes i podria fer fora del govern el Likud

Cristina Mas
4 min
Un ultraortodox vota en un col·legi de Jerusalem. RONEN ZVULUN / REUTERS

BarcelonaEls col·legis electorals han obert aquest dimarts a Israel, amb un virtual empat als sondejos entre el primer ministre conservador Benjamin Netanyahu i l'aliança de centre esquerra que lidera Yitzhak Herzog. Cap dels dos, però, obté més del 25% dels vots, en un fragmentat panorama polític que no permet descartar cap escenari de coalició entre els 120 diputats de la futura Knesset.

Els israelians podran votar fins a les deu del vespre hora local i és probable que la proclamació del guanyador s'allargui fins la matinada. Tot apunta que amb un marge tan ajustat i atomitzat, els partits petits poden tenir al clau de la formació del govern.

Eleccions anticipades

Netanuyahu va convocar les eleccions només dos anys després dels comicis de gener de 2013 després de precipitar la crisi amb els seus socis de govern, Tzipi Livni i Yair Lapid. Aleshores estava convençut que superaria amb facilitat la revàlida, però en les últimes setmanes ha retrocedit a les enquestes.

Principals candidats

Benjamin Netanyahu (Likud)

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un acte electoral. NIR ELIAS / REUTERS

Si obté prou suport o pot formar una coalició amb els ultraortodoxos, obtindria el seu quart mandat i seria el polític que més anys ha estat al poder a Israel, fins i tot per davant de Ben Gurion. Ha centrat al campanya en l'agenda de seguretat, assenyalant en primer lloc el perill d'un Iran nuclear (com va fer en el seu polèmic discurs davant el Congrés nord-americà) i ha assegurat que mentre ell sigui al poder no hi haurà estat palestí.

Isaac Herzog i Tzipi Livni (Unió Sionista)

El líder laborista, criticat pel seu poc carisma, concorre a les eleccions en coalició amb l'exministra Tzipi Livni, que compta amb el suport del president nord-americà Barack Obama i que defensa una negociació amb l'Autoritat Palestina. Els dos han acusat Netanyahu per la caiguda del nivell de vida a Israel i per la seva política exterior, que l'aïlla d'aliats clau.

Moshe Khalon (Kulanu)

Moshe Kahlon vota a Haifa. AMMAR AWAD / REUTERS

Exministre del Likud ha creat un nou partit de centre dreta i podria ser clau en la formació del govern.

Yair Lapid (Yesh Atid)

Yair Lapid, a Ashdod. RONEN ZVULUN / REUTERS

El carismàtic periodista va capitalitzar el malestar per l'encariment del cost de la vida que va esclatar amb les protestes de l'estiu de 2011. La seva participació en la coalició de govern amb Netanyahu, on va assumir la cartera de finances li ha passat factura.

Ayman Odeh (Llista Àrab)

El líder de la llista àrab, Aymann Odeh. REUTERS

Per primer cop els partits àrabs d'Israel s'han unit en una llista conjunta, en què participa també Hadash, el partit socialista radical que compta també amb jueus. El seu objectiu és elevar la participació d'aquesta minoria marginalitzada a Israel. S'ha compromès a fer el que calgui per evitar que Netanyahu torni al poder.

Naftali Bennett (Llar Jueva) i Avigdor Lieberman (Yisrael Beitenu)

Lieberman, en un acte amb colons. HAZEM BADER / AFP

El partit ultraortodox, que també havia participat al govern de Netanyahu, amb Bennett com a ministre d'Economia aspira a conservar els seus 12 escons. Competeix amb Lieberman, exministre d'Exteriors, que s'ha fet fort entre els colons, sobretot organitzant els immigrants arribats de les antigues repúbliques de la URSS.

Què preveuen els sondejos?

Un avantatge del centre esquerra, però no està descartat que fins i tot si el Likud perd pugui formar un govern de coalició amb els ultraortodoxos. El sistema polític israelià ha potenciat històricament els executius amb diversos partits. Tampoc es pot descartar una gran coalició entre Netanyahu i Herzog.

Es pot reactivar el procés de pau?

Les negociacions amb l'Autoritat Palestina estan bloquejades des de fa quatre anys i l'atac israelià contra la franja de Gaza de l'estiu de 2014 o la repressió de les protestes dels joves a Cisjordània no són un escenari propici a una represa del procés de pau. "No hi ha perspectives de reactivar el procés de pau si Netanyahu és reelegit", explica a l'Ara Ofer Zalzberg, analista de israelià de Crisis Group. "Amb Herzog com a primer ministre seria més fàcil. Però en qualsevol cas serà difícil: l'estratègia d'internacionalització palestina ja ha portat a l'accés a la Cort Penal Internacional i això amb la continuïtat de la construcció d'assentaments crea dinàmiques molt antagòniques. L'esperança pot venir de la necessitat de països àrabs sunnites com Egipte, Jordània i l'Aràbia Saudita, que poden pressionar per un avanç davant la creixent influència de l'Iran a la regió".

Quins temes han centrat al campanya?

- El cost de la vida: després de les protestes socials del 2011, el cost de la vida i l'habitatge encara són motiu de preocupació entre els israelians, per davant de la seguretat.

- El servei militar: els privilegis dels 'haredim', les comunitats ultraortodoxes exemptes del servei militar, que a Israel és obligatori per a homes i dones, són motiu de polèmica des de fa temps.

- Marc regional i internacional: la campanya del Likud s'ha centrat en el perill nuclear iranià, els avenços de l'Estat Islàmic a Síria i els atacs contra les comunitats jueves a Europa, com els de París i Copenhaguen. També han estat motiu de debat les tenses relacions amb l'administració de Barack Obama.

- Els palestins: El futur de Jerusalem i les negociacions amb els palestins també han polaritzat els candidats. Netanyahu acusa Herzog de ser massa tou. També ha estat en el debat la polèmica llei per fer d'Israel un "estat nacional jueu".

stats