Les claus
Internacional 06/02/2016

Assange exigeix que l’alliberin després d’aconseguir l’aval de l’ONU

El Regne Unit i Suècia rebutgen el veredicte de les Nacions Unides i mantenen l’ordre de detenció

Marc Toro / Marta Rodríguez
3 min
Assange exigeix que l’alliberin després d’aconseguir l’aval de l’ONU

BarcelonaLa notícia ja havia transcendit als mitjans dijous, però ahir es va confirmar oficialment i va caure com una galleda d’aigua freda sobre els governs del Regne Unit i Suècia. Les Nacions Unides van concloure que la detenció del fundador de Wikileaks, Julian Assange, és il·legal. El grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries va demanar a Londres i Estocolm que posin fi a la “privació de llibertat” del periodista australià de 44 anys -que des del 2012 està asilat a l’ambaixada de l’Equador a la capital britànica-, que es respecti la seva “integritat física” i que reconeguin el seu dret a reclamar una compensació.

“És una victòria històrica”, va celebrar Assange des del balcó de la seu diplomàtica, a l’exterior de la qual l’esperaven una multitud de seguidors i periodistes. Poca estona abans havia parlat per videoconferència en una roda de premsa dels seus advocats, on va exigir a les autoritats sueques i britàniques que respectin el dictamen “jurídicament vinculant” de les Nacions Unides. Els govern als quals es dirigia, però, ja havien deixat clar que el veredicte d’ahir “no canvia res”.

La Fiscalia sueca va dir en un comunicat que l’opinió del grup de treball de l’ONU “no té cap impacte formal en la investigació” d’Assange. L’activista està cridat a declarar davant la justícia sueca en relació amb diversos delictes sexuals pels quals va ser denunciat el 2010. Tot i que ell defensa que és innocent, va decidir refugiar-se a Londres convençut que la investigació sueca és un pretext per extradir-lo als Estats Units, on seria jutjat per haver publicat informacions confidencials del govern nord-americà -a través de Wikileaks- i podria ser condemnat a pena de mort. Obviant aquest punt, el govern suec recordava ahir que Assange és “lliure” d’abandonar l’ambaixada equatoriana quan vulgui i que “la seva llibertat no està coartada per cap decisió o mesura adoptada per les autoritats sueques”. Unes consideracions semblants a les del Regne Unit, que va negar “completament” que Assange sigui víctima d’una detenció arbitrària i va negar-se a acatar el veredicte de les Nacions Unides.

Apel·lació al deure internacional

El mateix ministre britànic d’Exteriors, Phillip Hammond, va qualificar de “ridícula” l’opinió dels experts de l’ONU i va titllar Assange de “fugitiu de la justícia”. El periodista asilat va carregar contra aquestes paraules, que va considerar un “insult” a “la màxima institució mundial”. I és que el caràcter “imperatiu i universal” de les Nacions Unides és el principal argument dels advocats d’Assange per intentar que els estats implicats en el seu cas cedeixin.

El coordinador de la seva defensa, l’exjutge Baltasar Garzón, va insistir que el Regne Unit i Suècia estan obligats a complir les resolucions del grup de treball que es va pronunciar ahir, en tant que forma part del Consell de Drets humans de les Nacions Unides. “A partir d’aquest moment, qualsevol prolongació arbitrària de la detenció és tortura i maltractament”, va dir Garzón. El jurista va instar Estocolm a retirar l’ordre de detenció sobre Assange, la qual -va dir-“ha quedat buida de contingut”, i va assegurar que, quan això passi, el periodista abandonarà la seu diplomàtica a Londres.

Assange, que va prometre que si l’ONU fallava en contra seva s’entregaria a la policia britànica, espera ara que la pressió internacional arran de la resolució jugui a favor seu. Però veient les posicions defensades ahir pel Regne Unit i Suècia, no es preveu que la seva situació canviï. El dictamen d’ahir podria ser tan sols un nou capítol de l’estira-i-arronsa entre el fundador de Wikileaks i els EUA en el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió.

Quina és la situació del fundador de Wikileaks?

Investigació

La justícia sueca investiga Assange en relació amb diversos delictes sexuals, pels quals va ser denunciat al país escandinau l’agost del 2010, i en demana l’extradició perquè declari davant del jutge. Assange admet que va mantenir relacions sexuals amb dues dones que l’han acusat de violació, però assegura que aquestes relacions sempre van ser consentides.

Asil

El periodista està convençut que l’ordre de comparèixer a Suècia és un pretext per extradir-lo als Estats Units, que volen jutjar-lo per haver filtrat informació confidencial a través de Wikileaks. És per això que des que l’Equador li va concedir asil polític el 2012 i viu a l’ambaixada d’aquest país a Londres. El Regne Unit adverteix que l’arrestarà si posa un peu al carrer.

Alternatives

Si l’ONU no hagués donat la raó a Assange, assegura que s’hauria lliurat a les autoritats britàniques. Amb el veredicte d’ahir, però, espera que la pressió internacional forci Suècia a anul·lar la seva ordre de detenció. De moment, Estocolm s’hi nega, motiu pel qual l’estada del periodista a l’ambaixada equatoriana podria allargar-se indefinidament.

stats