Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Atenes esquerda l’eix París-Berlín

Alexis Tsipras no ha sigut l’únic que ha topat amb el mur alemany. Grècia també ha acabat fent trontollar l’eix franco-alemany. “França no és partidària del veto ni de la brutalitat”, deia encara dimecres al matí el president, François Hollande. París va pressionar fins a l’últim moment per seguir negociant un acord amb Atenes abans del referèndum de diumenge. Però dimecres, després de l’enèsim no de Merkel i de la contundència d’un Tsipras que -després de sentir el discurs de la cancellera al Bundestag i de rebre el cop de porta dels creditors a la seva última carta negociadora- va comparèixer per defensar el referèndum i demanar oficialment el no, els últims aliats del diàleg van tirar la tovallola.

França, que les últimes setmanes s’havia mostrat disposada a obrir el debat sobre la reestructuració del deute, va topar amb els fets consumats de Berlín i amb el dard enverinat de Merkel. “Un bon europeu no és aquell que busca un acord a qualsevol preu”, advertia la cancellera. Missatge directe per a Hollande i el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que volien seguir negociant.

La idea d’un Grexit s’ha anat materialitzant, a poc a poc, al cap i a l’esperit de més d’un ministre de Finances. El trencament de negociacions d’ara fa una setmana, després de dies de reescriure un últim acord que, de cop i volta, la nit de divendres a dissabte, tornava a quedar en l’aire, va segellar la incomprensió més absoluta. Per a Merkel, pesa el sentiment de traïció. El convenciment d’haver sacrificat o, com a mínim, flexibilitzat molts dels seus principis per una Grècia que no es vol comprometre com se li reclama. A l’Elisi, sobretot, hi ha aversió al risc. Al risc polític per una Unió Europea que hauria deixat caure un dels seus socis, i al “perill considerable” d’una zona euro altre cop debilitada i a mercè de l’especulació. L’eix franco-alemany, aquest tàndem cada cop més desigual que en plena crisi de l’euro el setmanari The Economist ja va retratar ben gràficament amb una Merkel al volant de la moto i un Hollande assegut tímidament al sidecar, es distancia encara una mica més.

Berlín i París coincideixen en els seus objectius, asseguren anònimament diverses fonts oficials a la premsa francesa, però no en el discurs. Uns i altres parlen per Europa però també per als seus electors. Fa mesos que el president Hollande intenta calmar l’ala més esquerrana del seu partit, que el pressiona perquè no s’aïlli Tsipras. Aquesta setmana un d’aquests corrents més gauchistes ha sortit a defensar el referèndum grec i a demanar el no.

També Nicolas Sarkozy, preocupat per tornar a ocupar tota l’escena política francesa, s’ha agafat a Grècia per criticar l’actitud “impulsiva i poc reflexiva” del president.

A dos anys d’unes noves presidencials, Hollande necessita tornar a cohesionar l’esquerra. La política econòmica del seu govern segueix sota l’escrutini de Brussel·les. La pressió mediàtica i política sobre Atenes ha desviat les mirades del lent procés de reformes de França, però el risc d’un efecte contagi plana sobre l’economia francesa, com sobre la italiana, l’espanyola o la portuguesa. “Si [diumenge] guanya el no, entrarem dins un terreny desconegut”, advertia ahir el president francès.

PUBLICITAT
PUBLICITAT