Publicitat
Publicitat

CRISI ECONÒMICA I SOCIAL

La bretxa salarial a Manhattan ja rivalitza amb la de l'Àfrica negra

Augmenten les desigualtats entre rics i pobres a Nova York

Els rics han passat a ser més rics i els pobres s'han convertit en més pobres a la ciutat de Nova York en l'últim any. La taxa de pobresa ha aconseguit arribar al seu punt més alt en més d'una dècada, i la diferència salarial a Manhattan, la segona més gran dels Estats Units, ja rivalitza amb la de l'Àfrica subsahariana.

Tot i que la recessió nord-americana va acabar oficialment el 2009 i que l'alcalde de Nova York, Michael R. Bloomberg, ha repetit múltiples vegades que la recuperació està sent forta, les xifres del cens que es van publicar ahir dibuixen un escenari totalment dividit entre els que lluiten encara per recuperar-se i els que no fan més que augmentar la seva qualitat de vida, ja de per si alta.

"Veure com l'índex de pobresa creix gairebé un punt percentual no és un bon auguri", explicava ahir David R. Jones, president de la Societat de Serveis Comunitaris de Nova York, un grup de recerca i de lluita contra la pobresa. "Encara estem veient taxes molt altes d'atur, mentre que els llocs de treball han anat creixent de manera anèmica i els llocs de treball són molt precaris, amb sous molt baixos".

L'alcalde Bloomberg havia posat com a prioritat del seu mandat reduir els índexs de pobresa, que actualment estan gairebé al 21%. Però ara la seva administració culpa l'economia estatal per explicar les dificultats per reduir la taxa.

"Aquestes xifres sobre la pobresa a Nova York reflecteixen un repte nacional: l'economia dels EUA ha canviat i moltes persones s'estan quedant enrere sense les habilitats que necessiten per competir i tenir èxit", argumentava dimecres Samantha Levine, vicesecretària de premsa de l'alcaldia. "Tal com va dir fa poc l'expresident Clinton, «L'antiga economia no tornarà», i és per això que Bloomberg creu que necessitem un nou enfocament nacional pel que fa a les polítiques per crear ocupació i sobre l'educació, perquè cal poder donar a tothom l'oportunitat d'ascendir en l'escala econòmica".

L'ingrés mitjà per llar a la ciutat l'any passat va ser de 38.176 euros, just per sota de la mitjana nacional, i 634 euros menys que el 2010. Els ingressos mitjans dels treballadors van caure bruscament de 25.697 euros a 24.866 euros, molt més que la caiguda mitjana de tot el país.

Però el cas és que, tot i caure les xifres, els novaiorquesos a dalt de tot de l'escala d'ingressos es van enriquir encara més, mentre que els ciutadans que estan al capdavall van perdre encara més poder adquisitiu. L'ingrés mitjà del bloc més pobre en els índexs va ser de 8.629 euros anuals, i van perdre així 358 euros respecte al 2010. I el dels més rics, de 172.413 dòlars, que en van guanyar 1.482 més respecte a fa dos anys.

Com Namíbia i Sierra Leone

A Manhattan les desigualtats són encara més grans. Els més pobres tenen un ingrés anual de 7.481 euros, mentre que els més rics, de 302.170 euros. És a dir, les grans fortunes ingressen 40 vegades més cada any que els més pobres. Una bretxa salarial superada només per països en vies de desenvolupament com Namíbia i Sierra Leone.

"Les estadístiques demostren clarament que els més vulnerables estan lluny de recuperar-se", deia ahir Jilly Stephens, director de City Harvest, una organització que es dedica a recollir aliments per ajudar els ciutadans que passen gana.