Publicitat
Publicitat

Àustria vol aixecar tanques a la frontera amb Eslovènia

Alemanya anuncia que rebutjarà més sol·licituds d’asil a afganesos

Cada cop fa més fred a Europa. Milers de refugiats volen arribar al nord abans que sigui hivern. Se succeeixen les escenes de persones que caminen i caminen, que esperen i esperen davant de passos fronterers i centres d’acollida col·lapsats. La majoria han d’aguantar durant hores el fred sense la protecció adequada. Amb esgotament i fam. La policia està desbordada i l’ambient és tens entre refugiats i forces de seguretat.

La incòmoda situació es reflecteix també en canvis de polítiques. El conservador Partit Popular austríac (ÖVP), el soci menor de la gran coalició del govern vienès, pronuncia exigències pròpies de populistes de dretes. La ministra de l’Interior, Johanna Mikl-Leitner, de l’ÖVP, ha anunciat l’inici de la planificació d’unes “mesures arquitectòniques de seguretat” a la frontera amb Eslovènia. I no només això: reclama un aïllament fort d’Europa davant de l’afluència massiva de refugiats.

Europa fortalesa

Primer ho va fer Hongria i ara ho planeja Àustria. El govern austríac vol construir una tanca en una part de la seva frontera amb un veí de la UE. “La situació actual a Eslovènia, Àustria i també Alemanya indica que hem de construir tan ràpidament com sigui possible un fort Europa”, va precisar ahir Mikl-Leitner al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung. “Necessitem una entrada controlada cap a Europa i controls restrictius directament a les fronteres europees exteriors. Si no, no dominarem la situació”, va assegurar la ministra, que va defensar el pla de reforçar les fronteres per poder “garantir l’entrada controlada” i “la seguretat pública”. “Tots coneixem la situació als llocs [fronterers]: hi ha picabaralles, grups de gent que s’empenyen, entre els quals hi ha dones i nens”, va apuntar.

Per bé que el canceller austríac, el socialdemòcrata Werner Faymann, es va esforçar a relativitzar la declaració de Mikl-Leitner amb un “Àustria no s’encercla”, les crítiques van ser immediates.

Reaccions a Brussel·les i Berlín

Brussel·les va posar sobre la taula que Àustria destrossa l’espai Schengen i Berlín també va reaccionar. “La crisi dels refugiats no es deixa resoldre amb tanques o murs”, va apuntar el portaveu del govern d’Angela Merkel, Steffen Seibert. El ministre de l’Interior alemany, Thomas de Maizière, va criticar a més que Àustria hagi enviat refugiats a la frontera alemanya de manera descoordinada durant les últimes nits. “Això no ha sigut correcte”, va denunciar De Maizière. Segons dades de la policia alemanya, només dilluns van arribar al país 11.154 immigrants.

De Maizière ho va aprofitar per anunciar que hi haurà més rebutjos a les sol·licituds d’asil d’afganesos davant la massiva arribada de ciutadans d’aquest país. A Berlín augmenta la pressió en aquest tema. També perquè la política d’acollida de Merkel està sent qüestionada fins i tot pels seus socis bavaresos de la CSU. Diumenge hi ha fixada una cimera governamental sobre el tema i el ministre de Finances de Baviera, Markus Söder, ja va advertir ahir al diari Süddeutsche Zeitung que es pot desencadenar “una veritable crisi a la coalició”.

Almenys cinc persones refugiades, entre les quals quatre criatures, van morir ahir ofegades prop de les illes gregues, al mar Egeu, tal com van confirmar les autoritats del país. La crisi dels refugiats torna a deixar imatges devastadores.

Almenys quatre nens refugiats moren ofegats prop de les illes gregues

A la costa de l’illa de Samos van morir ofegats dos nens i un adult, mentre que 51 persones de la mateixa embarcació eren rescatades per la Guàrdia Costera. En el naufragi d’una altra embarcació, també prop de Samos, va morir ofegat un altre nen, de 5 anys. I a l’illa a de Lesbos la víctima va ser un nen de 7. Si bé la majoria de refugiats van arribar a terra, van deixar tot un drama al darrere; un nadó de 12 mesos va haver de ser traslladat en estat crític a l’hospital d’una de les illes.

Grècia és la principal porta d’entrada a Europa per als que fugen dels països en conflicte com Síria, l’Afganistan i l’Iraq. Només aquest any ja sumen més de mig milió.