Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Autobusos escolars per evitar una generació perduda a Síria

250.000 menors sirians no tenen accés a l’educació al Líban

La Fàtima es ruboritza quan l’hi pregunten. Només té nou anys i li fa vergonya parlar davant de desconeguts. La Fàtima busca amb la mirada la seva professora i contesta que de gran vol ser mestra, i sense poder evitar-ho se li escapa una rialleta nerviosa: “No. Vull ser pintora”, rectifica.

Fa tres anys que va arribar al Líban escapant amb la seva família d’Alep, la segona ciutat de Síria i la més devastada per la guerra civil. Com molts altres sirians refugiats al Líban viu en un assentament informal en un poblet de la vall de la Beqaa i agafa l’autobús escolar per anar a l’escola a la localitat de Taalabaya.

La Fàtima assisteix al programa d’escolarització per a refugiats del ministeri d’Educació libanès que s’imparteix en un segon torn de classes als limitats col·legis públics del país. Encara que el seu cas hauria de ser normal, la Fàtima és una afortunada de poder estudiar, perquè més de la meitat dels nens sirians refugiats no han pogut tornar a l’escola.

Segons dades de l’Unicef, més de mig milió de sirians refugiats al Líban són menors d’edat, dels quals prop de 250.000 no estan escolaritzats. La situació és tan alarmant que les organitzacions internacionals parlen d’una generació perduda a Síria.

Hi ha moltes causes per a l’absentisme escolar, però la “situació econòmica familiar és una de les principals”, com explica a l’ARA John Khoury, encarregat de comunicació de Càritas. “Els recursos limitats i problemes de residència, així com les restriccions perquè els seus pares puguin treballar, mantenen els nens allunyats de l’educació”, assenyala.

“Hi ha situacions molt difícils. Moltes famílies només compten amb la mare, perquè el pare ha mort o està lluitant o detingut, de manera que posen a treballar els fills perquè necessiten els diners per poder menjar i creuen que estudiar és un luxe que no es poden permetre. Altres viuen en zones remotes on no hi ha cap escola a la vora i no tenen accés a transport públic”, continua Khoury. “Els nens no haurien d’haver de sacrificar la seva educació per haver hagut de fugir dels horrors de la guerra a Síria”, lamenta.

Per això des de Càritas, amb ajuda de l’Unicef, estan duent a les zones remotes i a les comunitats més vulnerables un autobús escolar per incentivar els nens a assistir a l’escola. I incentivar els pares a donar suport a l’educació dels fills. En total, 130.000 sirians en edat escolar a la vall de la Beqaa (nord), Tir, Nabatiyé (sud) i els suburbis de Beirut (centre) es beneficien d’aquesta iniciativa de Càritas.

“L’accés a l’educació és crucial per ajudar els nens refugiats a fer front al trauma de la guerra i al desplaçament”, assegura, per la seva banda, Bassam Khawaja, de Human Rights Watch al Líban.

Perquè l’educació és un dret de tots i no un privilegi d’alguns, dones com Noura Ismail, de 21 anys, estan invertint el seu temps a ajudar perquè els nens sirians puguin tenir èxit en els estudis. “Els principals problemes a què s’enfronten són la falta de fons adequats per satisfer les necessitats educatives bàsiques, com el material escolar i aules menys massificades”, lamenta Ismail, estudiant de tercer de ciències polítiques que imparteix a casa seva classes de reforç per a nens sirians que viuen a la localitat de Sidó, al sud del Líban.

“L’afluència d’estudiants refugiats a les escoles libaneses està afectant greument la capacitat d’ensenyament dels mestres i la qualitat de l’educació. En algunes escoles la dinàmica a l’aula ha canviat totalment i no tots els professors estan capacitats per treballar amb nens refugiats que pateixen trastorns psicològics”, adverteix. “Durant el meu temps treballant amb aquests nens he crescut molt com a treballadora social i he aconseguit un munt de coses positives, però el millor és la sensació de satisfacció que rebo cada vegada que veig aquests nens somrient i quan veig els canvis i millores en el seu nivell acadèmic i cultural”, exclama la professora.