Publicitat
Publicitat

SEGURETAT

Berlín vol recórrer a l’exèrcit contra el terrorisme

La ministra de Defensa busca accelerar la intervenció militar dins del territori alemany

L’atac amb destral a l’interior d’un tren a Würzburg, el tiroteig a Munic que es va saldar amb deu morts, l’atemptat amb bomba a Ansbach organitzat per un sol·licitant d’asil pròxim a l’Estat Islàmic. Menys de dues setmanes després que la societat alemanya patís tots aquests episodis, la ministra federal de Defensa, Ursula von der Leyen, s’ha afanyat a reclamar la intervenció de l’exèrcit a l’interior del país per fer front a l’amenaça terrorista. Una mesura polèmica i molt sensible a Alemanya, que s’ha topat amb les restriccions marcades en la Constitució i el rebuig dels socis socialdemòcrates i de la policia.

Des de fa mesos la coalició del govern de Berlín es baralla per decidir si caldria -i en quins casos- l’actuació de l’exèrcit dins de les pròpies fronteres. Governs anteriors ja no es van poder posar d’acord sobre la qüestió. El tema també és controvertit en altres països. Arran dels diversos atemptats islamistes, França, per exemple, ha format una guàrdia nacional que ha de descarregar de feina l’exèrcit. ¿Què ha de fer Alemanya davant potencials amenaces de dimensions catastròfiques dins del seu territori?

Von der Leyen ho té clar. “En una situació excepcional, com seria una alarma terrorista, és possible la intervenció de l’exèrcit. És important i necessari que estiguem preparats per a una eventualitat com aquesta”, va raonar la setmana passada la ministra de Defensa durant una visita al comandament territorial de l’exèrcit a Berlín.

El Tribunal Constitucional alemany no ha definit què és exactament una situació greu de terrorisme. L’actuació militar dins del país seria només un últim recurs en esdeveniments de “dimensions catastròfiques”, segons la seva jurisprudència. Un criteri ambigu.

La Constitució alemanya preveu possibilitats per a la intervenció de l’exèrcit a l’interior del país, però molt limitades. Les limitacions són històriques i tenen a veure amb el passat nazi del país. Segons l’article 35, les autoritats federals i dels lands poden sol·licitar ajut a l’exèrcit en cas de catàstrofes.

De fet els soldats ja han intervingut en casos de riuades o també d’ajuda administrativa, per exemple, en plena arribada massiva de sol·licitants d’asil, per registrar-los i proveir-los d’allotjament i manutenció en els moments de més afluència, des de l’estiu passat, després que la cancellera Angela Merkel mostrés la seva disposició a acollir els refugiats de la guerra de Síria.

Von der Leyen ja ha actuat, de tota manera, enmig d’aquesta indefinició del Constitucional. Ja durant l’atac de bogeria homicida perpetrat per un jove a Munic el 22 de juliol, la titular del govern germànic va posar en estat d’alerta 100 efectius de la policia militar en una caserna de la capital bavaresa. A finals d’agost la ministra alemanya vol abordar amb el ministre federal d’Interior, Thomas de Maizière, i el seus col·legues dels lands “quins escenaris d’operacions cal posar en pràctica en el treball conjunt dels policies i els soldats”.

Alemanya no havia tingut mai un exèrcit tan reduït com l’actual. Que a les seves clàssiques tasques de defensa del país i de missions a l’exterior se li sumin altres funcions com les de combatre eventuals amenaces terroristes dins del país pot portar encara més al límit les forces militars existents. “Hem d’estar preparats en aquests casos de terrorisme de dimensions catastròfiques. Seria greu si no tinguéssim aclarits la cadena d’alarma i el procediment per actuar en casos d’emergència”, va insistir Von der Leyen.

La ministra de Defensa voldria canviar la Constitució, però per això necessitaria una majoria de dos terços al Bundestag (cambra baixa) que no està a la vista. Ni els socis de govern de la cancellera Angela Merkel, els socialdemòcrates de l’SPD, ni els partits de l’oposició (Els Verds i l’Esquerra) estarien a favor de permetre constitucionalment l’acció militar a l’interior del país.

Al gabinet de Merkel, amb tot, hi ha un altre ministre que ja s’hauria dedicat des de fa dècades a la qüestió de les operacions de l’exèrcit dins del país. Es tracta del titular de Finances, Wolfgang Schäuble, que, en els seus temps al ministeri d’Interior ja va ocupar-se de perfilar estructures, atribucions i bases jurídiques per a un “treball conjunt de defensa” a càrrec de les autoritats civils i militars. Schäuble va perseguir aquest objectiu sobretot arran de l’11-S a Nova York el 2001.

Tot i que se’l coneix per les seves decisions sobre l’economia alemanya i del conjunt de la zona euro, l’actual ministre de Finances continua jugant també un paper destacat en política de seguretat: ha treballat ja amb les autoritats alemanyes de més rellevància en aquesta àrea i justament Von der Leyen també necessita el tresorer del govern de Merkel per finançar totes les reformes que vol incloure a la seva agenda, com ara la modernització d’armament i l’ampliació de personal militar.

L’EI s’atribueix l’atac contra dues policies a Bèlgica

Vint-i-quatre hores després que un home ferís amb un matxet dues agents de policia a la ciutat belga de Charleroi, l’Estat Islàmic (EI) es va atribuir ahir l’atac a través de la seva agència afí, Amaq. Segons aquesta agència, l’acció va ser perpetrada per un dels seus “soldats” en resposta a les crides per atacar els països de la coalició internacional que bombardeja posicions jihadistes a l’Iraq i Síria. L’agressor, que va morir per ferides de bala després de ser disparat per la policia, ha sigut identificat per la fiscalia federal com a K.B., un algerià de 33 anys que vivia a Bèlgica des del 2012 i que tenia antecedents per delictes comuns, “no per terrorisme”. En un comunicat, però, el ministeri públic assegurava ahir que “hi ha indicis que l’atac pot haver sigut inspirat per motius terroristes”, mentre que el primer ministre belga, Charles Michel, confirmava que s’ha obert una investigació “per intent d’assassinat terrorista”.