Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Birgitta Jónsdottir: “A Islàndia hi ha tanta corrupció que és com la Cosa Nostra”

Fa només dos anys i mig que va fundar el Partit Pirata d’Islàndia, amb la doble ambició d’impulsar la democràcia directa i el dret a una informació imparcial, completa i veraç per a tots els ciutadans. Avui el seu somni està més a prop que mai de convertir-se en realitat

Birgitta Jónsdottir és poeta, política i activista. Però, sobretot, és una visionària. Fa només dos anys i mig que va fundar el Partit Pirata d’Islàndia, amb la doble ambició d’impulsar la democràcia directa i el dret a una informació imparcial, completa i veraç per a tots els ciutadans. Avui el seu somni està més a prop que mai de convertir-se en realitat. Ho confirmen totes les enquestes: si les eleccions se celebressin ara, el seu partit seria el més votat. En molt poc temps els pirates han passat de ser una força minoritària i residual a convertir-se en el partit més gran del país. Una veritable revolució que demostra el nivell de frustració de la ciutadania islandesa.

Com explica aquest èxit?

Som els primers sorpresos. Però el que veiem és que la gent està molt cansada dels partits tradicionals. Veuen que, tot i la crisi, no ha canviat res. Actualment a Islàndia hi ha tanta corrupció que és com la Cosa Nostra, i la gent n’està farta. No veuen com poden afrontar el problema els altres partits si són part de l’antic sistema, i confien en nosaltres precisament perquè no estem afiliats als poders que controlen el país.

Com proposen canviar les coses?

Transferint el poder a la gent a través d’una democràcia directa. Però perquè això sigui possible cal garantir l’accés a la informació. Els ciutadans han de poder prendre decisions informades. Són valors transversals, i per això captem votants de tots els colors polítics.

Geir Haarde, l’ex primer ministre jutjat per la seva responsabilitat en la crisi, és ara ambaixador d’Islàndia als EUA. ¿És un exemple de fins on arriben els tentacles del poder?

Sí. I no tinc paraules per expressar la vergonya. És una mostra de la corrupció sistemàtica, d’aquesta falta de moralitat, el desvergonyiment amb què es concedeix una de les posicions més prestigioses de la diplomàcia a algú que ha sigut declarat culpable d’haver infringit la Constitució. Però no és l’únic exemple. Aparcar el procés de reforma de la Constitució que va iniciar el poble després de la crisi també ha marcat una tendència molt perillosa. Suposa ignorar la voluntat de la nació. Una majoria de la gent havia votat a favor de la nova Constitució a través d’un referèndum. Però el Parlament va congelar el procés, i això és una infracció increïble de la democràcia.

Per què és tan important canviar la carta magna?

La que tenim té 70 anys i ens la va donar el rei danès quan Islàndia es va independitzar. Necessitem una Constitució moderna, adequada a la societat actual, un nou hardware per als nostres sistemes. Aprovar-la té una importància vital per evitar la privatització dels recursos naturals i garantir que estiguin en mans del poble. El nou text també clarifica la separació de poders i el marc d’acció de la presidència. Jo he suggerit arribar a un acord general amb els altres partits abans de les eleccions perquè, si les guanyem, puguem reprendre el procés constitucional, sotmetre a referèndum les esmenes al text i finalment aprovar-lo. I, quan entri en vigor, tornar a dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions basades en aquest nou hardware de la societat.

Malgrat l’èxit del seu partit, no tornarà a presentar-se al Parlament.

Si guanyem les eleccions, podria considerar un càrrec com a ministra. Però jo vaig proposar que cap parlamentari hauria de passar més de dues legislatures al Parlament, precisament per no aïllar-se dins d’aquesta bombolla, cosa que passa massa sovint quan estàs massa temps dins del sistema. I si jo sóc la primera que trenco aquesta promesa, seria un mal exemple.

Es considera la líder del partit?

Sovint el lidero de manera accidental. Però som un moviment horitzontal. Quan el vam fundar vam intentar que els tres parlamentaris que vam sortir escollits tinguéssim el mateix espai als mitjans i la mateixa responsabilitat. Crec que és important que tractem el poder d’una manera diferent. No tenim líders específics, sinó que parlem de responsabilitats. Preferim una espècie d’anarquisme pragmàtic.

Si arriben a governar, han proposat concedir la ciutadania islandesa a Edward Snowden.

Sí, és així. Estic en contacte amb el seu advocat i si volgués venir a Islàndia quan tinguem la possibilitat d’ajudar-lo, ho farem. Snowden ho ha arriscat tot perquè sapiguem el que passa. Però el més important que podem fer per ell és treballar per aprovar una legislació que prohibeixi aquesta invasió permanent de la nostra empremta digital. Cal protegir la privacitat en l’era digital.