Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

Birmània s’espolsa la responsabilitat dels refugiats per la persecució dels rohingyes

La reunió de 18 països de la regió i l’ONU no avança, mentre unes 2.600 persones segueixen al mar

Birmània no accepta que l’assenyalin com a responsable de la crisi migratòria al Sud-est Asiàtic. Ni tampoc que li diguin que aturi la persecució a què sotmet la minoria musulmana rohingya, una de les principals causes d’aquest èxode. Així ho van deixar clar els seus representants a la reunió amb divuit països més i organismes internacionals que es va fer ahir a Bangkok per intentar trobar solucions a una de les pitjors crisis de refugiats a la regió. Mentrestant, milers de persones segueixen atrapades en vaixells a la deriva al golf de Bengala. La posició birmana va fer que la reunió no anés gaire més enllà de recomanar solucions policials per fer front a les xarxes de tràfic de persones i proposar mesures per rescatar els 2.600 immigrants de Bangla Desh i rohingyes que, segons les estimacions de l’ONU, encara hi ha al mar, i atendre les 3.000 persones que en les últimes setmanes han aconseguit desembarcar a Malàisia i Indonèsia.

L’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) havia advertit que la discriminació dels rohingyes és a l’arrel del problema, un punt de vista que de manera més o menys explícita compartien la majoria dels participants d’una reunió que, en canvi, només va poder acordar “millorar la sensació de seguretat i propietat” a les zones d’origen dels immigrants i “promoure el ple respecte dels drets humans”, sense esmentar cap col·lectiu ni país en concret.

Més d’un milió de rohingyes viuen a l’estat Rakhine, a l’oest de Birmània, on no se’ls reconeix la ciutadania, se’ls obliga a viure en barris segregats amb la llibertat de moviments limitada, el dret a la propietat restringit i controls sobre el nombre de fills que poden tenir. La seva situació va empitjorar el 2012 arran de dos brots de violència amb la majoria budista rakhine, que van causar uns 140 morts i van desplaçar uns 100.000 rohingyes a camps de refugiats. Les autoritats birmanes els consideren immigrants il·legals bengalís, tot i que molts han viscut al país des de fa generacions, i ni tan sols accepten l’ús del mot rohingya per designar-los.

“En aquesta qüestió d’immigració il·legal i de persones atrapades en vaixells, no es pot assenyalar el meu país. Assenyalar amb el dit no servirà de res i no ens durà enlloc”, va dir a la reunió el director general del ministeri d’Exteriors birmà, Htin Linn. Va assegurar que Birmània treballa “sincerament” per combatre el tràfic de persones, va rebutjar les demandes per millorar el respecte dels drets humans al país dient que es tracta de qüestions de “jurisdicció interior” i li va dir al representant de l’ACNUR a la cimera, Volker Türk, que s’informés millor.

Türk havia intervingut just abans del birmà per advertir que no hi haurà cap solució a la crisi si no se’n resolen les causes. “Això demana que Birmània assumeixi plenament la seva responsabilitat cap a tota la seva gent. L’objectiu últim és la concessió de la ciutadania”, va dir Türk. El delegat de l’ACNUR també va reclamar la concessió de documents d’identitat i l’aixecament de les restriccions en llibertats fonamentals, sense esmentar el mot rohingya. De fet, tot i la centralitat d’aquest col·lectiu en la crisi ningú va pronunciar la paraula durant la reunió ni en la invitació o el document final, després que Birmània amenacés de boicotejar la trobada si algú la feia servir.

La reunió l’havia convocat Tailàndia, país que va desencadenar la crisi arran d’una campanya contra el tràfic de persones. Aquesta campanya va començar després que la policia descobrís a principis de mes diversos campaments clandestins amb fosses comunes a la frontera del sud del país on durant anys -amb el coneixement i sovint connivència d’autoritats i forces de seguretat- centenars d’immigrants han sigut retinguts, extorsionats i torturats pels traficants, mentre intentaven arribar a Malàisia. La descoberta va interrompre el circuit habitual d’aquest tràfic que surt de Birmània i Bangla Desh, i va deixar milers de persones abandonades per les màfies en vaixells.

Ajuda humanitària

El ministre d’Exteriors tailandès, el general Tanasak Patimaprakorn, va obrir la cimera dient que “el flux d’immigrants irregulars a l’Índic ha arribat a un nivell alarmant” i va oferir ajuda humanitària als refugiats, tot i que no refugi. Tanasak també va anunciar que Tailàndia ha donat permís perquè avions de reconeixement dels Estats Units surtin del seu territori per intentar localitzar els vaixells que encara són al mar, una recerca que fins ara limitaven des de Malàisia. L’última embarcació, amb 727 persones a bord, va ser localitzada ahir per la marina birmana, després que en trobessin una altra amb 200 més.

Crítiques a la premi Nobel Aung San Suu Kyi

La xenofòbia cap als rohingyes és un sentiment bastant estès a Birmània, on diversos grups de budistes radicals, inclosos monjos, es van manifestar dijous en contra de la repatriació dels que han quedat atrapats pel tràfic de persones i que consideren una amenaça per al país. Això podria explicar el silenci de la líder opositora i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, que fins ara ha evitat reclamar que s’aturi la persecució contra aquest col·lectiu. Això li ha començat a costar crítiques com la del Dalai-lama, que en una entrevista al diari The Australian deia que Suu Kyi “podria fer més” en favor dels rohingyes, tot i que això fos impopular. Mentrestant, l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu instava la UE a condicionar les ajudes a Birmània per aturar el “genocidi lent”. George Soros va comparar la situació als camps de refugiats a Rakhine amb la que va patir com a jueu a Hongria el 1944.