Birmània deté quatre policies que van gravar un vídeo on apallissaven membres de la minoria rohingya
Les imatges s'han fet virals aquest cap de setmana i mostren com membres de la policia de fronteres colpegen amb duresa un grup d'homes
BarcelonaLes autoritats de Birmània han detingut quatre policies després que un vídeo on apallissaven un grup d'homes de la minoria ètnica rohingya es fes viral aquest cap de setmana. A les imatges es pot veure com els membres de les forces de seguretat de fronteres propinen puntades de peu al cap, a les cames i l'esquena i bufetegen les seves víctimes.
El vídeo va ser gravat amb un telèfon mòbil per un dels policies, identificat pels mitjans locals com a Zaw Myo Hitke, cap de la brigada policial fronterera número 2, que hi apareix en primer pla. La resta són un comandant i dos subalterns. Els fets es van produir el 5 de novembre al llogaret de Koe Tan Kaui, a l'estat de Raikan, a l'oest del país.
Segons la versió oficial, sis rohingyes acusats de matar un agent i ferir-ne un altre s'amagaven a la localitat i és per això que els policies van treure als carrers els habitants del poble, els van fer asseure a terra en files i els van interrogar i colpejar abans de registrar les cases i detenir tres sospitosos.
L'oposició, però, creu que l'objectiu de les forces de seguretat no era arrestar els assassins sinó castigar els veïns de la zona per haver parlat malament de la policia durant una investigació sobre la situació de la minoria ètnica.
El polèmic vídeo s'ha difós pocs dies després que diversos premis Nobel critiquessin l'actitud d'Aung San Suu Kyidiversos premis NobelAung San Suu Kyi, secretària d'estat del govern birmà i Nobel de la pau del 1991 per la seva lluita a favor dels drets humans durant la dictadura birmana. Els seus col·legues li retreuen que miri cap a una altra banda davant la violència que es produeix contra aquesta ètnia -que ha ocasionat que 3.000 persones hagin hagut de fugir-, un grup al qual el seu govern no reconeix la nacionalitat.
Entre els premiats hi ha Malala Yousafzai, Desmond Tutú y José Ramos-Horta, que adverteixen que la manera d'actuar de les autoritats s'assembla a les del genocidi de Ruanda del 1994, la neteja ètnica a la regió sudanesa del Darfur, Bòsnia o Kosovo.
L'executiu tracta els membres d'aquesta ètnia com a immigrants bengalís i els ha imposat múltiples limitacions, entre les quals la restricció de moviments. A més, a Bangla Desh, país d'origen de la minoria, també se'ls tracta com a estrangers.
