BangkokLa policia va tornar a perseguir i a detenir estudiants i monjos a Birmània, en una escena que evoca els anys obscurs de règims militars a pocs mesos d’unes eleccions que posaran a prova el procés de reformes impulsat per l’exgeneral Thein Sein. L’incident va tenir lloc a Letpadan, una població a prop de Rangun, l’antiga capital i centre econòmic del país, on uns 200 estudiants estaven concentrats des de la setmana passada després que la policia els impedís continuar una marxa a peu que havia d’acabar a Rangun per reclamar la retirada d’una reforma de la llei d’educació i exigir el dret a crear sindicats i a rebre ensenyament en llengües minoritàries.
Després que la policia es fes enrere d’un acord per permetre que la marxa continués, els estudiants, amb el suport d’uns quants monjos budistes, van intentar obrir-se pas a empentes a través del bloqueig de la policia, que els va impedir l’avanç. Poc després va començar la càrrega a cops de bastó i puntades de peu per dispersar la protesta, així com la cacera per detenir els estudiants que fugien, i en la qual també van rebre diversos periodistes. La policia va empaitar el fugitius per dins de cases i d’un temple budista, on havien buscat refugi, i va endur-se un centenar d’estudiants, alguns arrossegats i malferits, segons van explicar diversos testimonis al portal independent Irrawaddy.
Era la segona vegada en cinc dies que la policia recorria a la violència, després que divendres dissolgués unes 200 persones concentrades a Rangun en solidaritat amb els manifestants de Letpadan. En aquest cas la policia va rebre l’ajuda d’un grup de civils provocadors identificats amb bandes vermelles al braç, una tècnica que l’anterior junta militar feia servir a l’hora de reprimir protestes. Els incidents van deixar en una posició incòmoda la Unió Europea, que des de fa mesos ofereix entrenament a les unitats d’antiavalots de la policia birmana. La delegació europea a Birmània va emetre un comunicat en què mostrava una “profunda preocupació” pels fets i reclamava una investigació. La UE defensava el seu programa per millorar el respecte als drets humans però admetia que “en un país amb la història de Birmània cal canviar mentalitats, i això vol temps”.
L’episodi contribueix a incrementar els dubtes sobre el procés de reformes que el president Thein Sein va iniciar el 2011. El seu govern va alliberar centenars de presos polítics, va anul·lar la censura i va firmar acords d’alto el foc amb una dotzena de grups guerrillers de minories ètniques. A banda dels incidents, però, la sinceritat reformista del govern s’ha vist qüestionada per noves detencions d’opositors, l’empara dels pogroms contra la minoria musulmana rohingya i les ofensives de l’exèrcit contra les guerrilles a Kachin i Kokang, al nord del país.
