INFORME CHILCOT
Internacional 07/07/2016

Blair a Bush: "Estaré amb tu, per al que sigui"

El seguidisme del 'premier' va portar el Regne Unit a la Guerra de l'Iraq, segons un esperat informe oficial

Quim Aranda
4 min
Familiars de soldats de l’exèrcit britànic morts a l’Iraq en el moment en què John Chilcot presentava el seu informe.

LondresDevastador informe sobre la implicació del Regne Unit en la Guerra de l’Iraq i devastadora acusació sobre l’actuació política de l’ex primer ministre Tony Blair en la justificació, en la planificació i en l’avaluació de les conseqüències posteriors a la invasió del país el març de 2003. Sir John Chilcot, ex alt funcionari de l’administració britànica, va lliurar ahir les seves conclusions després d’una investigació que s’ha allargat dos anys (2009-2011), que ha trigat cinc a redactar i que analitza una dècada clau en l’acció exterior recent de Downing Street.

El resultat de l’informe Chilcot -12 volums i 2,6 milions de paraules-és el definitiu enterrament de Tony Blair, que des de la seva renúncia al càrrec, el 2007, ja era un cadàver polític perseguit pels fantasmes que el president nord-americà, George W. Bush, i el seu equip de falcons van desfermar arran dels atemptats de l’11-S, ja que ell mateix, amb la col·laboració entusiasta de l’espanyol José María Aznar -aleshores president del govern- va participar en la invasió del país.

Amb un estil molt mesurat, sense estirabots però amb una fermesa pròpia del llenguatge de l’administració britànica, Chilcot assegura que Blair va dur el país a una guerra “abans d’haver esgotat totes les opcions pacífiques per al desarmament” del règim de Saddam Hussein. “Potser l’acció militar hauria sigut necessària en algun moment, però el març del 2003 no hi havia una amenaça imminent. L’acció militar en aquell moment no era l’últim recurs”, va dir Chilcot.

Un dels elements acusatoris més destacats de l’informe, fins ara classificat com a secret, és la reproducció d’un memoràndum que Blair va adreçar a Bush el juliol del 2002. S’hi llegeix: “Estaré amb tu, per al que sigui. […] Desfer-se de Sadam és el que cal fer”. El document permet afirmar que les tan esbombades i buscades -i que no es van trobar mai- armes de destrucció massiva que podrien arribar “en 45 minuts” des de l’Iraq a Europa, i que van donar cobertura -si no legal, sí moral des del punt de vista dels atacants- a la invasió, van ser una excusa amb què van presentar a l’opinió pública la necessitat de la campanya bèl·lica.

Una campanya que Chilcot assegura que es va iniciar amb una “informació d’intel·ligència errònia”. Tot i així, els judicis sobre la gravetat de l’amenaça de les armes de destrucció massiva “es van presentar amb una certesa que no es justificava”, amb una informació dels serveis secrets que “no s’havia establert fora de tot dubte”. Les conclusions, però, no asseguren explícitament que Blair va mentir al Parlament o al país. Amb tot, l’ombra de dubte que s’estén és aclaparadora.

L’acusat es defensa

Les tones de terra que ahir va tirar Sir John Chilcot sobre la tomba política de Blair no van impedir a l’ ex premier presentar-se davant els britànics com un home que va complir amb el seu deure, per més dolorós que fos. Desafiant i buscant per moments la comprensió, va assegurar en una compareixença de dues hores: “No puc dir que vam prendre la decisió equivocada”. En repetides ocasions va assegurar que la seva actuació va estar guiada per “la bona fe”. I encara va convenir, a diferència de la percepció amb què van ser rebudes les conclusions, que l’informe l’exculpava de mentir. “No vaig mentir ni al Parlament ni al país”. Sí que va lamentar els morts que va provocar la guerra.

Davant “la decisió més angoixant” que va “prendre en deu anys com a primer ministre”, Blair va assegurar que mai no estarà d’acord “que els que van morir van fer un sacrifici en va”, i va afegir que “el món és un lloc millor sense Saddam”. Fonamentalment, l’ expremier va continuar fent-se fort en la seva versió. Va dir si fa no fa el mateix que havia dit a l’octubre, quan va lamentar la invasió de l’Iraq només per dos aspectes concrets: la informació “equivocada” dels serveis secrets i “els errors en la planificació”. Des del seu ranxo de Texas, George W. Bush va emetre ahir un comunicat en què s’expressava en els mateixos termes.

Qui sí que es va disculpar sense embuts per la guerra, els morts i les conseqüències posteriors en nom del laborisme va ser Jeremy Corbyn, líder del partit i el 2003 una de les cares més populars de la coalició Stop the War. Corbyn, un dels 140 diputats que van votar contra la invasió, la va qualificar com la “decisió més catastròfica dels últims seixanta anys” de la diplomàcia britànica. Menys contundent es va mostrar el premier en funcions, David Cameron, que davant el Parlament va admetre que l’informe Chilcot oferia l’oportunitat de “no repetir” els errors del passat.

“Malauradament, el meu fill va morir en va”

Tretze anys després de la invasió de l’Iraq, la publicació de l’informe Chilcot ha dut un cert sentiment d’alleujament a les famílies dels 179 soldats britànic morts a l’Iraq. Alguns dels familiars van ser convidats a llegir les conclusions alhora que ho feien els mitjans de comunicació. Roger Bacon, pare d’un soldat mort quatre dies després de fer 21 anys, expressava els seus sentiments: “Mai més s’ha de permetre que tants errors acabin amb el sacrifici de vides britàniques i condueixin a la destrucció d’un país”. Un altre progenitor, Reg Keys, per la seva banda, va afirmar: “Només puc concloure que, desafortunadament, el meu fill va morir en va”, una declaració que contrasta amb l’expressada per Tony Blair. A la llum d’algunes de les revelacions difoses, segons alguns especialistes es podria obrir ara la possibilitat d’un judici penal contra Blair per bé que seria extremadament complex des del punt de vista legal. La reprovació del Parlament, però, va ser una opció insinuada per Jeremy Corbyn. Políticament, però, és improbable.

stats