Publicitat
Publicitat

Tony Blair, l'home que va portar el Regne Unit a la guerra

De convertir-se en el líder més jove del Partit Laborista a portar el país a una guerra il·legal. Tony Blair torna a estar al centre de la crítica arran de la publicació de l'Informe Chilcot

Fill d'una família conservadora i anglicana, Tony Blair va néixer a Edimburg l'any 1953 però va passar la major part de la seva infantesa a Durham, al nord d'Anglaterra. Blair va anar a la Choristers School de Durham i després va estudiar al Fettes College d'Edimburg, un prestigiós centre privat.

L'any 1971, Blair entra a la Universitat de Saint John's College d'Oxford per convertir-se en advocat, com el seu pare i el seu germà. Quatre anys després rep el títol en jurisprudència i s'afilia al Partit Laborista (un fet inesperat, tenint en compte la ideologia conservadora de la seva família). 

L'any següent, el 1975, es col·legia com a advocat a l'elitista Lincoln's Inn de Londres, i entra a treballar al bufet de l'advocat laborista Derry Irvine, on s'especialitza en dret sindical i laboral. Allà, Blair coneix la seva dona, Cherie Booth, qui el convenç per entrar en el món de la política.

Dins del laborisme, Tony Blair s'indentifica amb l'ala renovadora i socialdemòcrata, i amb l'objectiu d'ampliar la base social del partit. Amb aquestes idees, l'any 1983 aconsegueix un escó al Parlament britànic. Des de llavors, va ocupant càrrecs de més importància dins del partit fins a arribar, l'any 1994, a convertir-se en el líder més jove del Partit Laborista. 

L'arribada a Downing Street

Tres anys més tard, el 1997, amb 44 anys, Tony Blair es converteix en primer ministre del Regne Unit, càrrec que ocuparà durant 10 anys (el primer líder laborista capaç de guanyar tres eleccions consecutives). 

Durant el seu mandat, Blair es dedica a millorar la situació dels serveis públics, a reduir impostos, frenar el crim i incrementar el poder dels governs locals. En política exterior és partidari d'intervenir en diferents territoris, com per exemple Kosovo, Sierra Leone, Afganistan o Iraq. 

Però si algun llegat deixa Tony Blair, aquest és la participació del Regne Unit a la guerra d'Iraq l'any 2003. El mes de març d'aquell any, a les illes Açores, els Estats Units, Espanya i el Regne Unit decideixen envair l'Iraq, tot i no tenir el vistiplau del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Les raons que van portar Blair a decidir participar en el conflicte, així com la gestió que es va fer durant i després de la guerra, és el que es discuteix en l'Informe Chilcot, que torna a posar la política de Blair en el punt de mira institucional. 

L'any 2007, Blair cedeix el poder a l'aleshores ministre de Finances, James Gordon Brown. Deixa el càrrec amb uns índexs de popularitat molt baixos i enmig de dures crítiques per haver portat el país a la guerra i haver arrossegat el Partit Laborista cap a la dreta.

Des d'aleshores, Blair s'ha dedicat a treballar per combatre el radicalisme religiós en regions com el Pròxim Orient i l'Àfrica. També ha format part del quartet mediador entre israelians i palestins i presideix diverses fundacions.