Publicitat
Publicitat

RELACIONS TRANSATLÀNTIQUES

La potència emergent estreny els lligams sud-sud amb unes polítiques molt diferents de les de la Xina

El Brasil, un nou 'tigre' africà?

Al mercat de Malanje, al bell mig d'Angola, les perruqueres ambulants venen a crits "cabells brasilers": llargues i llises tires sintètiques per barrejar amb el típic cabell arrissat dels africans. Es tracta del look que llueixen les protagonistes de les seves sèries preferides, amb melenes rosses i cossos voluptuosos. A la capital de Moçambic, Maputo, els joves rapers imiten els grups de hip-hop de Sao Paulo. Parlen en el seu argot i vesteixen igual que els seus ídols. Ja fa anys que han perdut l'accent de l'antiga metròpoli portuguesa.

A Kènia, el govern brasiler ha prestat més de 150 milions de dòlars per construir noves carreteres i així pal·liar la congestió de la capital. Ja es pot volar directament des de Sao Paulo fins a Addis Abeba, a Etiòpia, i un cable de fibra òptica connecta el nord-est del Brasil amb l'Àfrica Occidental.

"És l'hora que el Brasil pagui l'enorme deute que té amb l'Àfrica per la sang africana vessada tant en les plantacions com als quilombos [les comunitats d'esclaus que s'havien escapat dels terratinents]", deia fa poc l'expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, cervell del projecte del gegant llatinoamericà al continent més verge del planeta. En només una dècada, subtilment, el Brasil ha estès els seus tentacles per tota l'Àfrica subsahariana sota l'ombra de les inversions xineses. El seu pes, però, no s'ha d'infravalorar. Ja hi té més ambaixades que el Regne Unit i destina a l'altra banda de l'Atlàntic el 55% del pressupost de la seva Agència de Cooperació per al Desenvolupament.

Però què busca el Brasil a l'Àfrica si la seva terra ja és rica en recursos i terres cultivables? "En el context d'una crisi galopant a Europa i als Estats Units, la presidenta Dilma Rousseff s'ha aferrat al projecte de Lula per erigir-se en líder del sud", explica Oliver Stuenkel, professor de relacions internacional de la Fundació Getulio Vargas de Sao Paulo.

El Brasil necessitava un mercat per als productes manufacturats, incapaços de competir amb els del gegant asiàtic, i l'ha trobat a l'Àfrica -la primera xarxa de supermercats d'Angola, Nosso Super, per exemple, està dirigida per brasilers-, com també ha trobat uns governs faltats d'empreses nacionals per construir infraestructures. Petrobras, la companyia petroliera pública del Brasil, és la principal beneficiada de les encaixades de mans entre Rousseff i els cabdills africans. De fet, la presidenta va dirigir la companyia durant anys, i ara l'empresa ja té projectes en 28 països del continent.

Integració al territori

"Però cal tenir en compte que a curt termini és difícil que els africans associïn el Brasil amb altres poders imperialistes que històricament van tenir un rol nefast en els vincles d'aquesta regió, i encara menys amb el paper de la Xina, àvida dels recursos del continent", opina Nikolas Kozloff, analista de països emergents.

Per cobrir-se les espatlles, les empreses brasileres busquen distingir-se de les xineses, per exemple, contractant treballadors locals. És el cas d'Oderbrecht -un conglomerat dedicat a la construcció-, que ja és la companyia privada que contracta més angolesos. A banda d'això, Brasília estreny els lligams culturals amb les excolònies portugueses. Les sèries del grup O'Globo triomfen a Luanda i la majoria dels llibres de text de Moçambic provenen del Brasil.

Tot i això, l'empremta de Pequín a l'Àfrica és encara molt superior. Si bé el comerç brasiler amb l'altra banda de l'Atlàntic va passar dels 4.000 milions de dòlars als 20.000 entre el 2000 i el 2010, el flux comercial de la Xina el 2011 va arribar als 110.000 milions de dòlars. El professor Stuenkel, però, adverteix que no s'ha de subestimar Brasília: "L'Àfrica no només se sent atreta pel Brasil perquè és l'únic país dels BRIC que té una població africana de pes, sinó també perquè és l'única potència emergent capaç de reduir les desigualtats socioeconòmiques en el terreny domèstic, i augmentar, així, l'estabilitat social".