Brussel·les, la capital de l'espionatge

BarcelonaAmb delegacions diplomàtiques de mig món acreditades i enormes interessos en joc a la taula de negociacions de la Unió Europea, Brussel·les és un caramel per a l'espionatge mundial. No és el primer cop els últims anys que un xoc amb la realitat evidencia que no tot és joc net en el tauler de les relacions internacionals.

Com si la història es repetís, a principis dels anys 2000 un calfred va recórrer Brussel·les quan es va saber que grans potències mundials -entre les quals hi havia els Estats Units i el Regne Unit- punxaven línies telefòniques i correus electrònics a través del programa Echelon. Una investigació del Parlament Europeu va concloure que aquesta xarxa d'espionatge de les comunicacions existia -s'havia creat en plena Guerra Freda-, però no va poder provar si s'havia utilitzat informació obtinguda per aquest procediment per afavorir contractes comercials.

Micròfons en les cimeres

Un altre dels episodis sonats va ser el descobriment l'any 2003 de micròfons a l'edifici on es fan les cimeres europees a Brussel·les. Un informe intern va concloure que les comunicacions eren enviades per ràdio a un despatx pròxim on tenia la seu una empresa israeliana, però ningú va treure l'aigua clara sobre a qui s'espiava i per què.

Un nou escàndol va sortir a la llum el 2006 quan va transcendir l'afer Swift pel qual els Estats Units van tenir accés a dades privades sobre transaccions financeres emeses per ciutadans europeus. El Parlament Europeu va fer sentir el seu malestar i va tombar l'any 2010 l'acord per facilitar l'intercanvi d'aquesta mena de dades que, finalment, es va acabar aprovant mesos després.

Vistes les experiències, tot i que la Comissió Europea va assegurar ahir que no hi havia cap indici de l'espionatge que ha denunciat Snowden, sí que va ordenar una "batuda completa de seguretat ad hoc " per salvaguardar la integritat de les seves oficines i les seves xarxes de comunicació.