Publicitat
Publicitat

EUROPA

Brussel·les es defensa i tensa més la corda amb Grècia

Juncker diu que s’esforça i vol que Atenes també ho faci

La Comissió Europea està molesta amb Grècia i ja no ho amaga. “El president Juncker està decepcionat perquè, tot i els seus grans i persistents esforços per facilitar que avancin les negociacions, el progrés no s’ha fet evident”, va dir ahir l’executiu comunitari. Així mateix, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va recordar en una compareixença a l’Eurocambra que la pilota és “a la teulada grega” i que li toca a Atenes fer més concessions per arribar a un acord.

Grècia manté la corda tensada amb les institucions (Comissió Europea, BCE i FMI) des de fa gairebé sis mesos i sembla impossible estirar-la més. I la paciència de la institució més conciliadora, la Comissió Europea, ja gairebé està exhaurida. Ahir, amb una inusual transparència, la portaveu d’Afers Econòmics de la Comissió, Annika Breidthardt, va rebutjar amb dades les informacions “esbiaixades” que han transcendit fins ara. Les institucions demanen un superàvit primari del 2% per al 2018, en lloc del 3% previst inicialment; demanen més mesures per evitar la fuga de capitals; reformes en el mercat laboral i la modernització del sector públic i la lluita contra la corrupció.

Així mateix, la portaveu de Brussel·les va incidir especialment en el tema de les pensions, una de les qüestions més delicades, i va negar que les institucions hagin demanat retallades en les pensiones individuals. “És un dels sistemes més costosos d’Europa i són part de l’acord, però les institucions no volen retallades en pensions individuals. Es tracta de reformar les jubilacions anticipades, eliminar els incentius perversos i fer el sistema de pensions grec sostenible”, va explicar. Segons les institucions, això es traduiria en un ajustament de l’1% del PIB anual, uns 1.800 milions d’euros. Però Atenes demana no fer reformes aquest any i 71 milions d’euros el 2016. “Això és un 0,04% del PIB”, va lamentar Breidthardt.

La polèmica continua també en els costos de Defensa. Segons critica Brussel·les, Grècia és el segon país que més gasta en el sector militar, un 2,3% del seu PIB, després del Regne Unit. La proposta d’Atenes no preveu retallades per a aquest any però a partir del 2016 la retallada seria de 200 milions d’euros anuals.

Un “teatre” de negociació

Fonts comunitàries titllen les negociacions amb Grècia durant el cap de setmana de “teatre”. Les propostes van arribar tard, sense canvis substancials i es van filtrar ràpidament a la premsa grega, lamenten. Els representants hel·lens van portar un document per negociar diumenge que havia sigut rebutjat dies abans per Brussel·les perquè el considerava “insuficient”. Per això, la trobada va durar poca estona.

El malestar a l’executiu comunitari també es va fer palès al BCE. El seu president, Mario Draghi, va dir davant del Parlament Europeu que Atenes “ha de fer un esforç addicional”, va afegir. I no va especular sobre una possible sortida accidental de Grècia de la zona euro, però va admetre que s’entraria en “aigües desconegudes”.

La pròxima fita en les negociacions és l’Eurogrup de demà passat, considerat pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, com a “decisiu”. Tot i així, Brussel·les insisteix que la data límit per a un acord és el 30 de juny.