Publicitat
Publicitat

Cameron estudia concedir més autonomia a Escòcia

El primer ministre britànic viatja a Edimburg en visita oficial per reunir-se amb Sturgeon. Tots dos pacten el desplegament de noves competències per a Escòcia en matèria fiscal i de benestar social

 

El primer ministre britànic, David Cameron, i la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'han trobat aquest divendres per primera vegada després de la sorprenent victòria conservadora en les eleccions britàniques, que van assegurar a Cameron una segona legislatura i van veure com l'Scottish National Party es consolidava com el principal partit escocès. Durant la trobada, que ha tingut lloc a Edimburg, Cameron ha confirmat que el seu govern estudiarà la concessió de noves competències per reforçar l'autonomia escocesa.

La comparació entre Espanya i el Regne Unit és tan inevitable com estèril. Inevitable perquè els paral·lelismes entre els dos estats són obvis, ja que tots dos s'han d'enfrontar a la demanda de sobirania de dues de les nacions que els conformen, Catalunya i Escòcia, respectivament. I estèril perquè ni Catalunya és Escòcia (una majoria dels escocesos rebutgen la independència però a ningú li passa pel cap negar que Escòcia és una nació) ni, sobretot, Espanya és el Regne Unit. No només Londres va permetre el referèndum escocès, sinó que accepta sense problemes que Escòcia és una nació, la reconeix com a subjecte polític, no obliga a penjar la bandera britànica en els edificis públics escocesos, parla de 'frontera' per definir la separació entre els dos territoris, no envaeix les competències pròpies d'Edimburg… La llista és llarga.

Llarga i contundent, perquè el reconeixement i el respecte fa que siguin habituals actituds impensables a Espanya. Si en el seu moment Londres va autoritzar el referèndum amb l'argument que, com que l'SNP havia guanyat les eleccions a Escòcia, havia de respectar la voluntat dels seus ciutadans, la història s'ha repetit ara. Els conservadors van fer una campanya de la por, presentant l'SNP com un enemic que calia batre, com un invasor que volia dominar Anglaterra. Però l'endemà mateix de les eleccions, i veient l'èxit indiscutible dels nacionalistes, Cameron va dir que estudiaria la concessió de noves competències a Edimburg. Per què? Senzillament perquè els escocesos van votar un partit que reclama més sobirania, i és obligació del govern britànic, entén Cameron, respectar aquesta demanda. Res a veure, doncs, amb Espanya, on la voluntat dels electors catalans és menystinguda a Madrid.

Cameron, a Edimburg

Com tots els conservadors, Cameron és profundament unionista, però un sentit d'estat, un comportament institucional, dosis de 'fair play' polític i tarannà democràtic el van obligar a reconèixer que Anglaterra havia de fer un gest amb Escòcia. Una qüestió tant de respecte a la voluntat dels escocesos com de maniobra política, ja que Londres entén que si vol que Escòcia no marxi, l'ha de seduir, l'ha de convèncer, un nou element que situa el Regne Unit i Espanya en pols oposats. La reunió d'aquest divendres entre el primer ministre britànic i la primera ministra escocesa té un simbolisme especial, perquè no ha estat Sturgeon qui ha visitat Cameron a Londres. Ben al contrari, ha estat Cameron qui s'ha desplaçat a Edimburg. Tot un gest. "Escòcia té dos governs i és el deure del ministre principal i el meu respectar les funcions i responsabilitats de cada un i treballar junts per a benefici de tot el poble d'Escòcia", ha dit Cameron.

Durant la reunió d'aquest divendres, celebrada a Bute House, seu del primer ministre escocès, tots dos líders han discutit la concessió de més autonomia a la nació, una de les promeses electorals de Sturgeon, gràcies a la qual va obtenir 56 dels 59 escons que corresponen al país a la Cambra dels Comuns, a Westminster. Cameron ha abordat amb Sturgeon el contingut de l'anomenada Comissió Smith, que fa una sèrie de recomanacions sobre el lliurament de més autonomia, recomanacions que Londres es va comprometre a acceptar si els escocesos rebutjaven la independència, com finalment van fer en el referèndum celebrat el mes de setembre passat.

Les propostes de la Comissió Smith

Escòcia ja disposa d'una autonomia –respectada per Londres i sense ingerències– en àrees com l'educació, la sanitat, l'agricultura i la justícia. Ara arriba el moment d'un pacte fiscal. El govern escocès ha qualificat de "constructiva" i "fructífera" la reunió i ha confirmat que les dues parts han acceptat el contingut de la Comissió Smith, que proposa cedir a Escòcia una autonomia fiscal gairebé completa. La comissió assenyala que els escocesos han d'establir, a més de l'impost de la renda, la taxa aeroportuària, quedar-se amb una part de la recaptació de l'IVA i tenir el control del benestar social. No obstant això, Escòcia considera que les propostes de la comissió són insuficients o, per ser exactes, creu que el projecte de llei del govern de Cameron no recull l'esperit de la comissió. Edimburg demana fixar el salari mínim, els impostos corporatius i fer-se càrrec del control de la seguretat social a Escòcia.

La resposta de Londres a aquestes demandes ha estat deixar una finestra oberta: "Em vaig comprometre abans de les eleccions que si era primer ministre s'implementaria tot l'informe de la Comissió Smith amb la redacció d'un projecte de llei sobre Escòcia i puc confirmar que això és exactament el que faré", ha explicat Cameron, que a més s'ha mostrat a obert a estudiar les noves propostes d'Escòcia sempre que siguin "suggeriments sensats". Cameron ha dit que estudiarà afegir noves concessions d'autonomia, anant més enllà de les propostes de la comissió.

Vol controlar els impostos Escòcia ?

Ara bé, el motiu pel qual de la reunió d'avui no n'han sortit propostes clares és perquè Edimburg no ha fet demandes clares. Sturgeon no ha presentat una llista, tot i que s'ha compromès a fer-ho. Malgrat que durant la campanya electoral els nacionalistes van insistir a demanar que Escòcia recapti tots els impostos i tingui, per tant, una autonomia fiscal completa, el cert és que, en la reunió amb Cameron, Sturgeon no ha posat la demanda damunt la taula. Els experts creuen que, tot i els eslògans electorals, l'SNP és conscient que si Londres cedeix les coses es podrien complicar. El motiu és que els ingressos de la indústria del petroli estan disminuint ràpidament, per la caiguda del preu del petroli. La renda per càpita a Escòcia ha retrocedit lleugerament, mentre que a Anglaterra ha avançat de forma significativa.

Si Edimburg tingués plena autonomia fiscal veuria com els seus ingressos són molt menors que fa uns anys, i no podria afrontar compromisos electorals en matèria de polítiques socials. Ben al contrari, hauria de practicar les retallades que tant ha criticat i que tant molesten els escocesos, el motiu justament pel qual el país va votar massivament per l'SNP.