Publicitat
Publicitat

REGNE UNIT

Cameron posa en marxa el seu pla per canviar la UE

Amenaça els líders europeus de trencar si no accepten la reforma

El govern britànic va revelar ahir la pregunta que plantejarà als britànics en el referèndum sobre Europa: “¿El Regne Unit hauria de continuar com a membre de la Unió Europea?” La fórmula s’inclou en la llei de la consulta que va començar a ser debatuda ahir al Parlament britànic, mentre el primer ministre, David Cameron, iniciava una gira per capitals europees per explicar als seus col·legues el seu pla de reforma de la UE i avisar-los que els britànics marxaran d’Europa si no aproven els canvis que proposa el seu pla.

Ahir Cameron es va reunir a l’Haia amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, i després es va desplaçar a París per sopar amb el president francès, François Hollande. Avui té previst parlar amb la primera ministra polonesa, Ewa Kopacz, a Varsòvia, i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Berlín. El viatge a Dinamarca va ser cancel·lat a última hora després que la primera ministra danesa convoqués eleccions anticipades. La intenció de Cameron és parlar durant els pròxims dies, en persona o per telèfon, amb els altres 27 líders europeus abans de la reunió del Consell Europeu a Brussel·les del 25 i 26 de juny.

En una entrevista a la BBC, el ministre d’Exteriors britànic, Philip Hammond, va dir ahir que “és més important fer-ho bé que fer-ho ràpid” i que estan “determinats a donar als britànics el que necessiten”. “Confiem que els nostres socis a Europa entenguin la importància d’aquest tema i que si no es resolen aquests temes els ciutadans britànics no donaran suport a seguir sent part de la Unió Europea”, va dir Hammond.

Davant la possibilitat de ser acusats de mirar només pels seus interessos, el titular d’Exteriors va subratllar que les reformes que proposen faran una UE “més competitiva i capaç de subsistir en una economia global perquè pugui crear els llocs de treball i la prosperitat necessaris, i això afecta tothom, beneficia tothom”.

Cameron exigeix més poders per als Parlaments nacionals per bloquejar legislacions europees i la inclusió de mecanismes per als nous membres per prevenir migracions massives. També vol reduir les interferències des de Brussel·les sobre les empreses, retallar burocràcia i accelerar els acords comercials amb els Estats Units i l’Àsia.

Philip Hammond va recalcar que hi ha altres demandes específiques per al Regne Unit com a membre de la UE i no de l’euro, i que hi ha “àrees específiques que són clau per al Regne Unit”. Algunes de les demandes -Downing Street no ha volgut fer pública la llista completa- toquen principis fonamentals de la UE, com la llibertat de moviments. Cameron vol limitar als ciutadans comunitaris l’accés a ajudes socials durant els primers quatre anys d’estada en sòl britànic, deportar els que no trobin feina en sis mesos i cancel·lar les ajudes als fills de britànics que visquin en altres països de la UE. També vol protegir la City excloent-la de la normativa europea i garantint que els canvis en el mercat únic no podran ser imposats als països de fora de l’eurozona.

Sobre les declaracions de Merkel i Hollande que situen la línia vermella en la no modificació dels tractats, Hammond va dir: “Això és una negociació i no es pot esperar que el primer dia acceptin tot el que els proposem: ens asseurem a la taula per negociar en els pròxims mesos, i quan acordem un paquet de mesures el presentarem als britànics perquè decideixin si és suficient per continuar a la UE”. Hammond va admetre que les seves propostes obliguen a modificar els tractats.

L’ofensiva diplomàtica de Londres va començar dilluns amb la trobada amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Camerol vol aconseguir les reformes que demana i fer campanya pel sí. La llei del referèndum es debat des d’ahir a Westminster i té el suport dels laboristes, principal partit de l’oposició. En principi, la consulta se celebrarà abans que s’acabi el 2017 però no es descarta que s’avanci al 2016. És la segona vegada que als britànics els pregunten si volen seguir a Europa. El 1975 van avalar la permanència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).