Publicitat
Publicitat

El Canadà surt de la coalició de combat contra l’Estat Islàmic

El flamant guanyador de les eleccions del Canadà, el liberal Justin Trudeau, va complir una de les seves promeses l’endemà mateix del seu triomf. El primer ministre electe canadenc va comunicar per telèfon al president dels Estats Units, Barack Obama, que retirarà els avions militars del seu país de la coalició de combat contra l’Estat Islàmic.

Tot i així, Trudeau va assegurar, en una roda de premsa, que també li havia dit que mantindrà l’ajuda humanitària i el programa d’entrenament de rebels. Així, el Canadà surt de la missió de combat d’una coalició de països liderada pels Estats Units, però seguirà participant “de manera responsable” en la lluita contra l’Estat Islàmic.

“Ell [Obama] entén el compromís que vaig fer de posar fi a la missió de combat”, va explicar als periodistes hores després de la trucada. El líder liberal, que va sorprendre amb la seva victòria en les eleccions de dilluns, es va comprometre durant la campanya electoral a retirar els avions bombarders CF-18 canadencs que són a l’Iraq com a part de les operacions de la coalició internacional contra els jihadistes de l’Estat Islàmic.

Malgrat el seu anunci, no va voler assenyalar quan faria aquest pas. Una acció que és un retorn del Canadà a una política exterior més multilateral i que suposa un rebuig al valor de les intervencions militar que donava l’actual primer ministre i perdedor de les eleccions, el conservador Stephen Harper, per solucionar conflictes. Trudeau, doncs, pensa apostar més per la diplomàcia.

“Complirem els nostres compromisos electorals de manera responsable. Volem assegurar que la transició es fa de manera ordenada”, va afirmar quan li van preguntar sobre quina seria la data en què es faria efectiva la retirada dels efectius canadencs contra el jihadisme.

Relacions amb els Estats Units

Malgrat aquesta decisió, la Casa Blanca espera mantenir unes bones relacions amb el govern de Trudeau, especialment en temes comercials i ambientals, com ara la lluita contra el canvi climàtic. “Els dos líders van coincidir en la importància d’aprofundir les ja sòlides relacions entre els Estats Units i el Canadà”, es va informar en un comunicat sobre la trucada entre Obama i Trudeau.

La sortida del Canadà de la missió de combat contra l’Estat Islàmic és un altre revés per al president nord-americà, que continua valorant com afectarà la lluita contra el jihadisme la nova intervenció russa a Síria. De moment, les accions de Moscou només han incomodat alguns aliats del Pròxim Orient, que se les miren amb recel. Però la majoria continuen compromesos amb la coalició internacional liderada pels EUA.

Efectes de la intervenció russa

Obama -que ha insistit que el líder sirià, Baixar al-Assad ha de marxar per aconseguir una solució al conflicte- ha tornat a fer canvis en el seu pla contra l’Estat Islàmic. Després de renunciar al programa d’entrenament de rebels sirians moderats, la Casa Blanca ha optat per entregar armes a líders d’aquests grups. “Són una coalició de 10 o 12 grups que tenen 5.000 soldats i lluiten contra l’EI”, va explicar ahir el coronel americà Steve Warren.

D’altra banda, a l’Iraq, un dels seus aliats, creix la pressió de legisladors xiïtes sobre el seu govern perquè busqui el suport de Rússia. De fet, els iraquians ja col·laboren en matèria d’intel·ligència amb els russos, però també amb els iranians i el govern sirià d’Al-Assad.