Publicitat
Publicitat

Carolina del Sud retira la bandera confederada del Capitoli

L'ensenya, lligada als valors racistes i segregacionistes, es conservarà en un museu militar

Una guàrdia d'honor s'ha encarregat avui d' abaixar entre crits d'alegria la bandera confederada del recinte del Capitoli de Carolina del Sud, un fet històric que acaba amb dècades de protestes per les connotacions racistes d'aquesta ensenya del sud secessionista nord-americà.

La bandera ha deixat d'onejar davant l'edifici del Capitoli a Charleston després de la  signatura ahir, dijous, d'una llei que avala la seva retirada, després que el debat sobre l'ensenya s'intensifiqués  amb la mort a trets de nou feligresos negres a mans d'un jove amb idees supremacistes el 19 de juny. Dylan Roof, de 19 anys, lluïa la confederada i els colors del règim sud-africà de l'apartheid.

Centenars de persones s'han congregat avui per presenciar l' històric moment davant del pal en els jardins del Capitoli i han  celebrat la retirada amb crits de 'Take it down!' ('Retireu-la!) i 'USA'.

La bandera confederada va ser traslladada l'any 2000 des de dalt de la cúpula del Capitoli, la seu del poder legislatiu de l'estat, i col·locada en un pal en els jardins de l'edifici. Ara, l'ensenya, l'estendard del bàndol rebel en la guerra civil nord-americana, que defensava la vigència de l'esclavitud, passarà a un museu militar, on s'habilitarà una sala especial.

Dijous, la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, va signar també la llei acordada pel Congrés estatal per retirar la bandera confederada. La càmera té majoria republicana i sempre havia mantingut el seu respecte cap a la confederada, però, després de 15 hores de debat, els diputats van acabar votant per la seva baixada del pal d'honor. Haley va parlar d' "orgull" pel que va qualificar "de gran dia per a Carolina del Sud".

La població negra de l'estat ha demanat durant dècades que es deixi de venerar la bandera confederada per ser un símbol de repressió, racisme i supremacia blanca, que va sobreviure a la derrota a la guerra civil i a la fi de les lleis segregacionistes del 1965.