Publicitat
Publicitat

LA REVOLUCIÓ TRUNCADA

El president veneçolà nomena el vicepresident com a eventual successor i torna a operar-se a Cuba

Chávez es rendeix al càncer

No ho pot amagar més. Després de tres setmanes sense deixar-se veure, Chávez va acceptar ahir que probablement el càncer no li permetrà acabar el seu mandat i va demanar el vot pel seu vicepresident.

"La meva opinió ferma, plena com la lluna, irrevocable, absoluta i total és que en l'escenari que obligaria a convocar eleccions presidencials, vostès escullin Nicolás Maduro com a president".

Amb aquestes paraules el mandatari veneçolà, Hugo Chávez, feia el gest més gran i impensable des que li van diagnosticar càncer el juny de l'any passat: admetia que el tumor del qual deia que s'havia curat podria impedir-li seguir governant el país. Va ser en un breu discurs dissabte a la nit al Palau de Miraflores, envoltat de membres del seu gabinet, quan va anunciar que torna a Cuba per sotmetre's a una quarta operació del càncer que manté com un secret d'estat. A banda i banda hi tenia els dos homes forts del chavisme. A la seva esquerra, el vicepresident, Nicolás Maduro, el seu successor, i a la dreta, el president del Parlament, Diosdado Cabello, president en funcions si Chávez morís abans de l'acte d'investidura el 10 de gener.

El mandatari, però, no va pronunciar en cap moment la paraula prohibida, que fins i tot va fer eliminar de la clàssica consigna Pàtria, socialisme o mort . Però la seva eventual mort estava implícita en "l'escenari" que descrivia, ja que és l'únic que portaria el país a noves eleccions. L'home fort de Sabaneta, i impulsor de l'anomenat socialisme del segle XXI des del seu ascens al poder el 1999, reconeixia que el seu somni de capitanejar la revolució fins al 2019 no li serà, probablement, possible. I, tot i seguir aferrat als "miracles" que li ha donat la vida, el president, de 58 anys, ha optat per traslladar als veneçolans la seva voluntat i eliminar especulacions sobre el seu relleu.

Un hereu previsible

No serà un familiar, com s'havia dit amb la seva filla María Gabriela o el seu germà Adán, ni serà tampoc el preferit pels militars i radicals, Diosdado Cabello. L'escollit és, sense sorpreses, Nicolás Maduro, un home fidel i de confiança. Maduro, recentment nomenat vicepresident, i ministre d'Exteriors des de fa sis anys, és l'hereu. El nomenament presidencial no ha agafat per sorpresa l'oposició, que considera que està preparada per liderar l'alternativa del país emparant-se en els seus millors resultats de les eleccions de l'octubre amb Henrique Capriles.

Però, tot i tenir clar l'oficialista escollit, queden moltes preguntes enlaire. ¿És possible un chavisme sense Chávez? ¿El chavisme acceptarà sense divisions la decisió o pot haver-hi una lluita interna de poder? ¿Arribarà el president al seu acte d'investidura? ¿Coneixia la gravetat de la seva malaltia abans de presentar-se a la reelecció el 7 d'octubre?

"No és cert que no existirà chavisme sense Chávez. L'important és entendre en quina situació de força queda i com es refà", considera el director de l'enquestadora Datanalisis, Luis Vicente León, que creu que Chávez pot passar el poder a Maduro, però no el carisma. S'entén que Chávez no serà al país en les eleccions regionals de diumenge i queda enlaire si serà investit com a nou president per als pròxims sis anys el 10 de gener. La Constitució és clara. Si el president mor abans de l'acte d'investidura, assumeix el càrrec el president del Parlament i es convoquen eleccions en un període de 30 dies. Si morís durant els quatre primers anys de mandat, assumiria la presidència el vicepresident i convocaria també noves eleccions. Només si morís en els últims dos anys del mandat de sis, l'assumiria el vicepresident sense convocar eleccions. Per ara, Chávez torna a la seva segona casa, l'Havana.