Publicitat
Publicitat

Cinc coses que has de saber de la família reial del Japó

Emperadors considerats déus, poques dones amb poder i aficionats a la ciència, característiques de la monarquia hereditària més antiga del món

L'emperador del Japó, Akihito, ha anunciat aquest dilluns en un discurs televisat  la seva voluntat d’abdicar en favor del seu fill, Naruhito, fet que el convertiria en el primer monarca japonès en 200 anys que renuncia al càrrec. Repassem cinc aspectes de la família reial nipona.

Una llarga dinastia

La casa imperial del Japó és la monarquia hereditària més antiga del món. Akihito és l'emperador número 125 en una línia de successió que es remunta a la fundació del país, l’any 600 aC, per part de l'emperador Jimmu –que la llegenda sosté era descendent de la deessa del sol.

Amb de la mort dels emperadors moderns, els noms dels monarques es van començar a canviar per reflectir l'època en què governaven. Akihito va ser rebatejat Heisei ("Pau a tot arreu") amb la seva coronació, el 1989. El seu pare, l'emperador Hirohito, es coneix pòstumament com a Showa, o "Radiant Japó."

Déus i homes

L'emperador és el cap d'estat i la màxima autoritat de la religió sintoista. El Japó és l'única nació moderna que encara es refereix al cap de la seva família reial com a emperador. En japonès l'emperador s’anomena 'tenno', o "sobirà celestial", en referència a la idea que la família imperial és descendent dels déus. La monarquia ha mantingut històricament un dret diví a governar, però va ser només en els últims segles que els cultes a l’entorn de l'emperador van començar a deïficar governants com a semidéus.

Poc després del final de la Segona Guerra Mundial, com a part de la rendició del Japó, Hirohito va renunciar a "la falsa concepció que l'emperador és diví". El 1947, en la Constitució de postguerra, l'emperador es va convertir en "el símbol de l'estat i de la unitat del poble", una figura que no té autoritat política.

Científics aficionats

Al començament de cada nou any des de 1869, just després que l’emperador Meiji restaurés l'autoritat de l'emperador i situés el Japó en el camí de la modernització i la industrialització, els monarques han organitzat un seguit de conferències científiques.

Akihito i el seu pare comparteixen interès per la biologia marina i, de fet, Hirohito va escriure diversos articles científics sobre hidrozous, una classe d'animals aquàtics relacionats amb les meduses. L’actual emperador, per la seva banda, està considerat un expert en peixos gobi i ha escrit 38 articles científics sobre aquesta espècie i altres.

Dones al poder

Històricament, les dones podien accedir al tron i governar, però només vuit dels emperadors del Japó han estat dones. Des de l’entrada en vigor de la llei de la Casa Imperial de Japó (1947), però, només un home pot heretar el tron.

Fins al segle XX, els emperadors japonesos generalment tenien una esposa principal i diverses concubines, les quals provenien de famílies nobles. Akihito va ser el primer emperador que es va casar amb una plebea. Es tracta de Michiko Shodan, amb qui es va casar el 1956 després de conèixer-la en una pista de tennis. El fill gran d'Akihito, el príncep Naruhito, també es va casar amb una plebea: Masako Owada, una exdiplomàtica a la qual el 2006 se li va diagnosticar una depressió.

El Tron del Crisantem

Akihito i la seva família viuen al Palau Imperial de Tòquio, que inclou residències per a la família imperial, les oficines de l'Agència de la Casa Imperial i museus. A la monarquia sovint se l’anomena metafòricament com el Tron del Crisantem, però hi ha un tron del crisantem real, una cadira ornamentada anomenada Takamikura en la qual l'emperador seu durant la seva cerimònia d'entronització.