Publicitat
Publicitat

Cinc interrogants sobre l'espionatge global: com espien els Estats Units

Com més filtracions de Snowden surten a la llum, més s'amplia l'abast dels programes de vigilància massius

Des de les nostres converses privades per Facebook o Skype fins als ordinadors de l'ambaixada francesa a Washington, passant per les converses privades per mòbil de la cancellera alemanya, Angela Merkel, o pels correus electrònics que s'enviaven els assistents al G-20 celebrat el 2009 a Londres: no hi ha qui s'escapi dels poderosos tentacles de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA) i la seva homòloga britànica, el Quarter General de Comunicacions del Govern (GCHQ).

Des del 6 de juny, quan el llavors periodista de The Guardian Glenn Greenwald va informar que Washington estava espiant milions de clients de la companyia Verizon, el degoteig de filtracions ha traslladat l'espionatge de l'escala nord-americana a una de global. Segons els analistes d'intel·ligència, és un secret conegut per tots els líders mundials que s'espien entre ells, però els documents de l'extècnic de la CIA Edward Snowden han obligat els caps d'estat i de govern a donar explicacions als ciutadans, desconcertats per l'abast dels programes de vigilància massius.

"El debat polític ha canviat -reflexiona Suzanne Nossel, directora executiva del PEN American Centre-. El que fins ara només se sospitava que passava està passant de debò. I el que ens havíem imaginat que mai passaria, està passant. Ja no és possible que els europeus facin marxa enrere i ho acceptin".

Què és l'Agència de Seguretat Nacional?

Els Estats Units, des de l'atac a les Torres Bessones, han augmentat els recursos per detectar tant a internet com a través de la xarxa de telefonia mòbil possibles amenaces als seus enemics, però també dels seus aliats. D'aquesta recerca se n'ha encarregat l'agència d'espionatge menys coneguda: la NSA. Snowden, alarmat per l'enorme quantitat d'informació privada a què tenia accés com a treballador subcontractat per aquesta agència, va apoderar-se d'uns documents que revelen els programes de vigilància massius dels EUA i molts escàndols més.

Quins altres programes de vigilància hi ha en marxa?

La NSA, a més de tenir accés il·limitat als servidors de les grans empreses de telecomunicacions nord-americanes, també va aconseguir rastrejar la informació d'altres països i animar funcionaris d'altres departaments de l'administració nord-americana a compartir els contactes de líders internacionals per espiar-los. A banda, l'agència ha sabut debilitar els estàndards de desencriptació internacionals per poder accedir a la majoria d'informació codificada.

Com respon la Casa Blanca contra Snowden?

La Casa Blanca, el 22 de juny, presenta càrrecs contra Snowden per espionatge i robatori. Un dia després l'extècnic de la CIA aterra a la zona de trànsit de l'aeroport moscovita de Xeremétievo, on s'estarà fins que Rússia li concedeixi l'asil temporal a canvi que deixi de filtrar documents.

¿Washington vulnera la nostra privacitat?

L'administració nord-americana no té dret a interceptar i llegir els mails ni cap altra informació personal de ciutadans dels Estats Units sense un motiu objectiu de seguretat i sense una ordre judicial que ho autoritzi. En canvi, sí que pot espiar les comunicacions privades de ciutadans que no siguin nord-americans, perquè, en aquest cas, no estan limitats per la Constitució.

S'esperen més filtracions?

Greenwald ha assegurat aquesta setmana que només hem estat testimoni de la punta de l'iceberg de les filtracions.