Publicitat
Publicitat

TENSIONS RACIALS ALS ESTATS UNITS

Cinc policies morts a Dallas en una protesta contra l’abús policial

El franctirador Micah X. Johnson, que va morir per l’explosió d’un robot policial, volia “matar blancs”

Les ferides racials als Estats Units segueixen, tossudament, sense curar-se. El tiroteig fatal de cinc policies a Dallas (Texas) dijous a la nit durant una protesta contra la violència policial ha agreujat encara més les noves tensions racials que viu el país per la mort aquesta setmana de dos joves negres a mans de la policia.

Com a mínim un franctirador va ser l’autor d’un atac que va deixar també set agents i dos civils ferits. Tres sospitosos més -dos homes que fugien en un cotxe i una dona- estan sota custòdia policial.

El presumpte tirador, identificat com a Micah X. Johnson, de 25 anys i antic reservista de l’exèrcit nord-americà que va servir a l’Afganistan, estava atrinxerat en un aparcament quan va morir per l’explosió d’un robot bomba de la policia després de diverses hores d’enfrontament. Abans de morir, el sospitós va afirmar que estava enfadat pel moviment Black Lives Matter [Les vides dels negres importen] -originat l’estiu del 2014 a Ferguson, Missouri, en protesta contra la brutalitat policial contra la minoria negra- i que volia “matar blancs”. “Estava enfadat pels últims tirotejos de la policia. Estava enfadat amb les persones blanques. Va dir que volia matar blancs, especialment policies blancs”, va dir en roda de premsa el cap de la policia de Dallas, David Brown.

La matança de Dallas és la més letal contra forces de l’ordre als Estats Units des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. Aquell dia van morir 72 agents.

“Ha sigut un atac atroç, menyspreable i calculat”, va afirmar el president nord-americà, Barack Obama, en una roda de premsa a Varsòvia, Polònia, on és per participar en la cimera de l’OTAN. El mandatari va afegir que no hi ha cap “justificació possible” per a aquest tipus de violència. “Els nord-americans estem horroritzats per aquests fets -va dir, consternat-. El que ha passat avui és un recordatori punyent dels sacrificis que [els agents policials] fan per nosaltres”.

Unes hores abans de la seva condemna, i del tiroteig, Obama havia fet una declaració reflexiva sobre els casos recents d’abús policial mortals contra dos negres a Baton Rouge, Louisiana, i a Falcon Heights, Minnesota. S’afegeixen a una llarga llista d’afroamericans que han perdut la vida a mans de la policia.

“Això no és un problema dels negres, o dels hispans, és un problema de tots els nord-americans -va exclamar-. A tots els nord-americans ens haurien de preocupar aquestes morts perquè no són incidents aïllats. Són simptomàtics d’una sèrie de disparitats racials més àmplies que existeixen en el nostre sistema de justícia criminal”.

Les imatges pertorbadores de les dues últimes morts de dos ciutadans negres, Alton Sterling i Philando Castile, a mans d’agents policials, van provocar la indignació i la ràbia d’una comunitat afroamericana que cada cop desconfia més de les forces policials. I van revifar noves protestes racials en diferents ciutats nord-americanes, entre les quals la fatídica de Dallas. La massacre va ser una emboscada que es va produir al final d’una manifestació organitzada per Black Lives Matter al centre de la ciutat i en la qual havien participat unes 800 persones.

Els trets van desencadenar el pànic i les corredisses de la gent. En un primer moment, es va dir que eren quatre franctiradors que disparaven des de tres posicions triangulades. Un vídeo gravat per testimonis mostra un tirador que s’acosta a un policia i li dispara al carrer, just a la vorera del mateix edifici El Centro College on es va atrinxerar Johnson. Però les declaracions posteriors del cap de policia, que es va refugiar en el secret de la investigació en curs, no van deixar clar quantes persones van participar en l’atac. De fet, malgrat tenir tres sospitosos detinguts, el tirador que va ser abatut per la policia “va dir que no pertanyia a cap organització i que actuava sol”, va detallar Brown.

“Totes les vides importen”

Ahir, a Polònia, Obama es va referir a les protestes del moviment Black Lives Matter. “Totes les vides importen, però les dades mostren que els negres són més vulnerables davant d’aquest tipus d’incidents”, va assegurar, per justificar el sentiment de frustració i ràbia entre els seus conciutadans negres.

La comunitat afroamericana és conscient de fa temps que la lluita contra la discriminació racial no ha acabat. La superació dels EUA del seu passat esclavista i segregacionista es troba més enllà dels mandats del seu primer president afroamericà. “Potser en el temps de vida de les meves filles s’hauran curat tots els vestigis d’aquest passat”, va expressar Obama.