Publicitat
Publicitat

PROCÉS DE PAU

Govern i guerrilla instal·len avui a Oslo la taula de negociacions per acabar amb la lluita armada

Colòmbia i les FARC, cara a cara

"Esperançades" i amb un "optimisme moderat", les delegacions de les FARC i el govern colombià emprenen avui el camí cap a la pau. Un hotel d'Oslo acollirà la formació de la taula de negociacions.

A porta tancada i en un lloc secret d'Oslo, el govern colombià i les FARC van reunir-se ahir per acabar de pactar els últims detalls logístics per instal·lar avui formalment la taula de negociacions de pau davant la premsa. Un portaveu de la delegació governamental i un altre de la guerrilla llegiran un comunicat conjunt amb els punts claus de les converses que, d'aquí poques setmanes, es tornaran a traslladar a l'Havana, on ja s'ha celebrat la primera ronda de contactes entre les dues parts.

Després de gairebé 50 anys de lluita i tres grans processos de pau frustrats, Colòmbia enceta avui amb "esperança" i "optimisme moderat" -així ho expressava abans de marxar a Oslo l'exvicepresident colombià Humberto de la Calle- el camí cap a la pau. El procés, però, és complex i està ple d'incerteses.

Quins punts es tractaran durant les negociacions?

Per primera vegada "no es parteix de zero, sinó d'una agenda de cinc punts que es van pactar després de sis mesos de negociacions secretes: és una agenda realista i possibilista, amb possibilitats de ser implementada", destacava ahir a l'ARA Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de Pau, que segueix de prop el procés. La pedra angular d'aquesta agenda és el desenvolupament agrari, justament la màxima reivindicació de la guerrilla, que presenta un programa d'expropiació de latifundis . També es tractarà la futura participació política de la guerrilla. El govern colombià és hostil a aquest punt, com també a perdonar els crims dels guerrillers a canvi de la seva desmobilització. Les víctimes són el tercer i nou tema. S'espera que les FARC demanin perdó durant un procés que té lloc sense un alto el foc previ . Trobar una "solució per a les drogues il·lícites" -un problema regional- també està sobre la taula. I com a últim i més important i complex, la "fi definitiva" de les hostilitats. Tot el procés vol ser el màxim de confidencial.

Qui representa el govern i la guerrilla?

Cada delegació aporta 30 persones, però només deu podran participar en la taula de negociadors. Les FARC han escollit històrics de l'organització, guerrillers de l'ala més dura, ideòlegs i un pres als EUA que hi hauria de participar de manera virtual. Per primera vegada s'inclouen dos generals retirats de l'exèrcit, amb qui la guerrilla sempre ha volgut parlar. Els acompanyen dos advocats i la mà dreta del president, el filòsof Sergio Jaramillo.

El procés té data de caducitat?

El president colombià, Juan Manuel Santos, no vol eternitzar el procés i espera concloure'l en menys d'un any. De moment, però, no s'ha posat data, sinó que s'ha marcat que cal acabar "en el mínim temps possible". El govern espera arribar a un acord abans de les eleccions generals previstes per a la primavera del 2014.

Com s'ho ha pres l'opinió pública?

"De la mateixa manera que alguns mitjans catalans s'han apoderat de cop de la idea d'independència, els colombians han començat a veure amb bons ulls el redescobriment de la pau", destaca Josep Malria Freixes, autor de Tu esperanza interminable. 72 horas con la FARC . Els sondejos ho demostren, de cop una majoria de la població està d'acord amb el procés, tot i que la meitat creuen que no tindrà èxit.

Per què el diàleg s'oficialitza a Noruega?

Tant el govern colombià com les FARC van demanar específicament a aquest país europeu que fos l'encarregat d'acollir aquesta cita. La decisió no és gratuïta, Bogotà vol aprofitar l'experiència que té Noruega en l'anomenada diplomàcia de la pau i alhora traslladar el procés a un àmbit internacional. Però arribar fins aquí ha estat una tasca complicada a nivell legal. Colòmbia ha hagut d'aixecar les ordres de captura als guerrillers i demanar a la Interpol que faci el mateix, cosa que ha retardat dues setmanes l'acte. Què en treu Noruega ? Segons Kirsitian Berg Harpviken, director de l'Institut d'Investigació per a la Pau d'Oslo "el compromís pacífic dóna notorietat a Noruega i converteix el país en interessant per als líders més influents del món".