Publicitat
Publicitat

ACORD HISTÒRIC

Colòmbia guanya la guerra

Santos ordena l’alto el foc amb les FARC a partir de dilluns en compliment del pacte per la pau

Èpica i lírica per donar la benvinguda a la pau i acomiadar un conflicte que durant 52 anys ha marcat amb sang, segrestos i violència de tot tipus la vida de generacions i generacions de colombians. El govern de Colòmbia i les FARC van signar ahir a la matinada l’acord de pau, després de quatre anys de dures negociacions formals i dos més de contactes informals. Per a aquesta històrica ocasió, ni Luciano Marín Arango, conegut com Iván Márquez, el cap dels negociadors de la guerrilla, va estalviar-se la poesia i s’hi va referir com la victòria “més bonica de totes les batalles”. Més contingut i pensant en el referèndum convocat per l’executiu, el representant governamental, Humberto de la Calle, reconeixia que “no és un acord perfecte però és l’acord viable i el millor possible”. La signatura es va fer en un acte solemne a l’Havana, però ni les paraules grandiloqüents ni la rúbrica suposen el punt final, sinó tan sols una meta volant.

Juan Manuel Santos va complir ahir un dels últims requisits. Durant el lliurament dels acords al Congrés va ordenar l’alto el foc definitiu a partir del 29 d’agost. “S’acaba així el conflicte armat amb les FARC”, resumia el president, ja que els guerrillers ja havien fet un anunci previ de cessament d’hostiliats unilateral el 20 de juliol del 2015.

Diputat guerriller

Les FARC, amb veu però sense vot fins a les eleccions

La incorporació dels membres de les FARC a la vida política i social ha sigut un dels ossos de les negociacions. La condició indispensable és que la guerrilla deixi la lluita armada, amb l’entrega i la destrucció de les armes en 180 dies. Només enterrada la violència, les FARC podran iniciar el procés de crear un partit per tenir representació a les cambres legislatives. De moment, fins a les eleccions del 2018 comptaran amb cinc portaveus al Congrés i el Senat, “amb veu però sense vot”, per participar només en les sessions sobre la implementació de l’acord. A partir d’aquí, i durant dues legislatures, la formació resultant tindrà garantida una mínima representació parlamentària, encara que no superi el 3% dels vots exigit.

L’aprovació popular

Un referèndum per sotmetre els acords de l’Havana

D’aquí un mes i mig, el diumenge 2 d’octubre, els ciutadans colombians hauran de donar la seva opinió sobre els acords de l’Havana en un referèndum convocat pel president Santos, que ha resistit els bastons a les rodes d’antics aliats -els expresidents Andrés Pastrana i Álvaro Uribe- i ha fet del diàleg amb les FARC l’eix de la seva política. El president temia que els retards en la signatura fessin coincidir la consulta amb els seus plans futurs per augmentar els impostos, ja que pot resultar fatal per als interessos del sí.

La consulta serà vàlida amb una participació mínima del 13% del cens electoral, al voltant de 4,5 milions de vots. Les enquestes elaborades fins ara han sigut tan divergents que es fa difícil augurar un resultat, a l’espera del comportament dels electors de les zones urbanes, que sempre han mostrat menys preocupació que els compatriotes del territori.

Les FARC també sotmetran a debat intern els pròxims dies l’acord de pau, en una conferència en què s’espera que hi hagi unanimitat entre el miler de guerrillers previstos.

Les víctimes, a la taula

Un sistema integral de justícia i reparació

Els experts en resolució de conflictes asseguren que el cas colombià serà un referent per a altres guerres obertes per la manera com s’ha conduït el procés fins a arribar a la pau. El mateix Santos va voler subratllar el seu compromís amb la justícia a les víctimes, el 23 de setembre del 2015, quan amb l’aprovació del punt sobre la justícia transicional va protagonitzar un fet sense precedents en encaixar la mà del màxim cap de les FARC, Rodrigo Londoño, Timochenko. Les víctimes han estat al centre de les converses i fins i tot han tingut veu. En aquest conflicte de cinc dècades els actors violents han estat diversos: des de la guerrilla fins als grups paramilitars, passant per les forces de seguretat de l’Estat.

La pau estableix la creació d’un sistema integral de justícia, veritat, reparació i no repetició dels crims que obre la porta a investigar i jutjar els delictes de guerra o de lesa humanitat en tribunals especials. “No hi haurà impunitat”, insisteixen des del govern. Les dues parts s’han buscat un padrí de categoria: han inclòs el papa Francesc en el comitè que ha de triar els magistrats específics. A més, el govern es compromet a compensar econòmicament els damnificats per la violència i a ajudar a buscar i localitzar els 450.000 desapareguts que encara hi ha. Els costos personals es complementen amb més de 220.000 assassinats i set milions de desplaçats.

Terres i narcotràfic

Reforma agrària i alternativa als cultius il·lícits

El maig del 2013, el primer acord tancat entre les dues delegacions va fer referència al compromís d’emprendre una reforma agrària per garantir la propietat de les terres als pagesos. Un any després, es va consensuar el punt de netejar de mines el terreny i la creació d’un pla per donar alternatives al lucratiu conreu de la cocaïna.