Publicitat
Publicitat

DESPRÉS DE LA MATANÇA

Només quinze quilòmetres separen el cinema d'Aurora, als afores de Denver, de l'institut Columbine

Colorado, l'estat de les armes

La terrible notícia de l'assalt armat en un cinema de la localitat d'Aurora, a només mitja hora en cotxe de l'institut Columbine, on el 1999 es va viure un altre tiroteig, desperta records esgarrifosos en un estat, Colorado, que durant molt de temps ha jugat un paper no buscat en el debat sobre la tinença d'armes als Estats Units.

Aquest territori muntanyós té una llarga tradició de defensa de la segona esmena de la Constitució nord-americana, que recull el dret a portar armes. Després de la matança de l'institut Columbine, Colorado va decidir aprovar algunes restriccions com ara el control de la venda d'armes en les fires d'armament, o la prohibició de comprar una arma com a intermediari d'algú a qui no es permetria d'obtenir-la legítimament.

Res d'això va evitar que James Holmes, l'antic estudiant de neurociència de 24 anys acusat del tiroteig de divendres a Aurora, pogués anar armat amb un rifle d'assalt, una escopeta i una pistola, assassinés 12 persones i en ferís 59 més, moltes de les quals continuen en estat crític. Tot el que portava, probablement, ho podria haver comprat legalment.

"El jove tenia armes normals", assegura Eugene Volokh, un expert constitucionalista de la Universitat de Califòrnia. "Si no es demostra que hi havia evidències de problemes psiquiàtrics -explica Volokh- no hi ha res que ens faci pensar que hi havia un motiu per restringir-li l'accés a les armes". Portaveus policials han reconegut que Holmes va comprar fins a 6.000 bales per internet i que en només dos mesos va adquirir quatre armes de foc de manera legal en establiments de Colorado.

Permissivitat

Els canvis en la llei dels últims tretze anys són molt limitats. L'estat de Colorado prohibeix, per exemple, que un alcalde pugui restringir a nivell local el dret a anar armat. Fins i tot, les organitzacions defensores de les armes es van apuntar una victòria quan van aconseguir que la Universitat de Colorado hagués d'eliminar una norma que pretenia prohibir la presència d'armes amagades al campus.

La gent de Colorado pot portar armes al cotxe, carregades o no, sempre que s'entengui que són per a la seva protecció personal o de les seves propietats. Per anar armat cal un permís, però aquest estat continua sent un dels més laxos a l'hora de concedir-los, confirma Heather Morton, del centre d'anàlisi política National Conference of State Legislatures. Els motius pels quals a un ciutadà d'aquest estat -com de la major part dels EUA- se li denegaria el dret al permís d'armes inclou tenir antecedents penals, una malaltia mental o una ordre d'allunyament. Els estats més restrictius, en canvi, inclouen una clàusula que atorga al xèrif local o al departament de seguretat pública la facultat de poder refusar una sol·licitud.

Si tenim en compte el material que el departament de policia de Denver té penjat a la seva web, obtenir un permís d'armes en aquesta ciutat és relativament fàcil. Només cal descarregar-se la informació i el formulari online i pagar 152,50 $ per transferència. La web oficial només fa una única advertència: "No vinguin armats el dia que hagin de renovar el permís".

Reobrir el debat

La matança de divendres tornarà a augmentar la pressió per endurir les lleis. Una de les principals associacions per a la prevenció de la violència armada, The Brady Campaign, va emetre un comunicat en què assegurava que "el terrible tiroteig d'Aurora és un altre tràgic recordatori del problema que hi ha a escala nacional amb el fàcil accés a les armes als Estats Units". Divendres al matí, en la seva col·laboració radiofònica setmanal, l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, es va comprometre a fer d'aquest tema un dels seus grans eixos de campanya.

David Kopel, professor adjunt de dret a la Universitat de Colorado, desconfia que la nova tragèdia pugui influir en un canvi de posició nacional en el debat de les armes. "Ja hi va haver intents per prohibir la tinença d'armes després de l'atac contra la congressista Gabrielle Giffords i l'assassinat del jove Trayvon Martin, i no ho van aconseguir", es lamenta el professor.

A escala estatal, la batalla més dura pel dret a les armes es va lliurar durant la dècada dels 80. Kopel exposa: "Estem en un punt raonablement ben resolt i no crec que hi hagi un interès a reobrir-lo". El constitucionalista Eugene Volokh també és escèptic. "L'únic control útil per evitar aquest tipus d'assassinats seria la prohibició total de les armes -opina-, però és molt difícil evitar que algú decidit a cometre un crim ho faci". "És poc probable que una llei sobre armes l'aturi", sentencia Volokh.

Luke O'Dell, portaveu de l'associació de Colorado per la defensa de les armes, Rocky Mountain Gun Owners, culpa de la tragèdia la cadena de cinemes d'Aurora perquè prohibeix entrar-hi armat i assegura que, si el públic s'hagués pogut defensar, el nombre de víctimes hauria estat menor.