Publicitat
Publicitat

La Comissió Europea avança al maig el seu pla sobre immigració davant l'emergència al Mediterrani

L'estratègia se centrarà en millorar el sistema d'asil, reforçar les fronteres exteriors, aturar les entrades il·legals i afavorir les legals

La Comissió Europea (CE) ha anunciat aquest dimecres que avançarà a mitjans de maig la seva estratègia sobre immigració davant la urgència de la situació al Mediterrani. El pla se centrarà en millorar el sistema d'asil, reforçar les fronteres exteriors, aturar la immigració il·legal i afavorir la legal.

"Havíem anticipat presentar una estratègia sobre immigració al juliol, però avui hem decidit accelerar-la i presentar-la a mitjans de maig", ha informat el vicepresident primer de la Comissió Europea (CE), Frans Timmermans, en roda de premsa després de debatre la qüestió amb el col·legi de comissaris europeus. "Els esdeveniments a la Mediterrània incrementen aquest sentit d'urgència a la Comissió", ha afegit.

L'última tragèdia que ha costat la mort a deu persones s'ha produït avui mateix en aigües del Canal de Sicília, on el servei de guardacostes d'Itàlia recuperat els cadàvers després de rescatar a 121 immigrants que intentaven arribar a les costes italianes. Timmermans ha assegurat que tant la Comissió com els Estats membres comparteixen l'"enorme sentit d'urgència per fer front a aquesta situació", que considera prioritària.

La nova estratègia comunitària es dirigeix a millorar el funcionament del sistema d'asil i assegurar que els estats membres apliquen les normes de la mateixa manera. La segona prioritat serà millorar la protecció de les fronteres europees i reforçar les possibilitats de l'Agència de Control de Fronteres Exteriors (Frontex), així com impulsar l'intercanvi d'informació.

"En tercer lloc necessitem tenir una política agressiva per combatre la immigració il·legal, especialment per combatre aquells que, en el seu intent de guanyar molts diners, provoquen tragèdies a la Mediterrània, els que són responsables i estan darrere del tràfic d'éssers humans" , ha indicat Timmermans. El 2014, més de 276.000 immigrants irregulars van entrar a la UE i majoritàriament ho van fer gràcies a xarxes criminals, el que suposa un augment del 159% respecte a 2013, segons dades facilitades per la Comissió.

Finalment, la CE vol augmentar les possibilitats per a la immigració legal a través de la millora del sistema de targetes d'entrada i residència per a treballadors altament qualificats, l'anomenada "targeta blava europea", o de les sancions als empresaris que contractin persones en situació irregular.

El comissari europeu d'Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, que ha anunciat al costat de Timmermans l'avançament del pla d'immigració, ha incidit que la "solidaritat ha de deixar de ser un eslògan i convertir-se en una realitat". "Haurem de treballar junts si volem gestionar millor la immigració, no hi ha alternativa", ha recalcat. També ha subratllat que la immigració no pot ser responsabilitat d'un sol Estat membre ni tampoc d'una sola cartera dins de la CE, sinó ser un tema d'una solució completa.

Avramopoulos ha incidit en la necessitat d'aconseguir rutes legals per a la immigració i facilitar el reassentament d'immigrants, i ha apuntat en concret a la millora del sistema "Dublín II", segons el qual qualsevol Estat comunitari té dret a tornar als immigrants irregulars detinguts en el seu territori al país europeu pel que primer van entrar a la UE.

El comissari ha subratllat a més que l'arribada d'immigrants qualificats és necessària per aconseguir una Europa més competitiva i ha dit que, per combatre la immigració irregular, cal treballar més de prop amb països d'origen i trànsit tant del nord d'Àfrica, com Turquia, Sèrbia i Kosovo. Avramopoulos ha argumentat que negociar amb països en els que hi ha règims totalitaris és necessari per fer front al problema, però ha negat que això els concedeixi "legitimitat democràtica i política".

El comissari ha insistit d'altra banda que Frontex, que compta amb un pressupost de 115 milions d'euros per al 2015, no és un sistema europeu de guàrdies de fronteres i ha subratllat que si la Unió en vol tenir un haurà de crear-lo, a més d'augmentar la dotació de la agència europea si busca un major abast.