Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Comprant medecines al mercat negre de Veneçuela

Una reportera de l’ARA s’endinsa en un dels principals espais de venda clandestina al país

El Rebusca -conegut així perquè és un geni a l’hora de buscar-se la vida- es passeja amb desimboltura per l’entrada de l’hospital públic de Valencia, la ciutat industrial de Veneçuela, a 170 quilòmetres de Caracas. Porta un carro amb termos de cafè, cigarrets i galetes. Els sis policies que vigilen la zona són alguns dels clients habituals d’aquest venedor ambulant.

“El cafetó, i el mata-sogres sense sucre... El cafetó, i el cercanòvies amb sucre i llet...”. Així és com el Rebusca es guanya la simpatia dels seus potencials clients, a ritme de cançons de reggateon que sonen als altaveus del seu telèfon mòbil. Però de tant en tant aquest home de 36 anys ofereix als pacients un servei extra. Es tracta de medecines que no es troben a les farmàcies, però que comerciants venen de manera clandestina a 100 metres escassos de l’hospital.

El Rebusca és un dels molts enllaços entre clients i venedors. És la clau per saber a quin lloc es pot aconseguir el que es busca. Assegura que només se n’emporta una petita propina, que anomena “ un pa’ luego ”. El seu treball consisteix a identificar els necessitats, preguntar quin medicament busquen i fer la presentació amb el venedor adequat.

Aquest carrer, d’uns 200 metres de llargada, està ple de llocs de venda improvisats. Són taules fetes amb potes de troncs de fusta, plàstic i altres suports per mantenir els productes a la vista dels vianants. Però les medecines no estan exposades. Els comerciants camuflen la venda dels medicaments amb altres rètols: lloguer de telèfons, venda de menjar, roba i fins i tot lectura de cartes astrals.

Mentre es camina pel carrer se senten veus aquí i allà: “Què busques, mi amor?”; “Medecines a bon preu? Vingui aquí”; “Aquí tenim medecines dins les seves capsetes i són totes noves”; o “Aquí es pot pagar amb targeta de dèbit”.

Els medicaments més bàsics es troben en aquests punts de venda, però si el pacient necessita algun tractament més específic o estris per al quiròfan, persones com el Rebusca porten el client a una desena de cotxes aparcats en filera en un carrer proper. Els vehicles tenen els vidres pintats de color negre. El Rebusca pica un parell de vegades i de seguida la porta o la finestra del cotxe s’obre. La negociació dura segons, i el client ha de pujar al seient del darrere o pagar el cost del medicament per la porta del copilot. Es pot abonar en efectiu o amb targeta, però el venedor acostuma a preferir el pagament electrònic.

Els comerciants que venen medecines dins de cotxes només són al carrer de les 6 a les 10 del matí o durant la nit, que és quan hi ha menys controls de seguretat i es poden exposar menys a una detenció de la policia. El Rebusca assegura que només porta als cotxes els clients que creu que són de fiar. “Cal anar amb compte per evitar funcionaris infiltrats”, diu.

Aquest mercat negre és conseqüència de l’escassetat de medecines a Veneçuela des de fa més de dos anys. Freddy Ceballos, president de la Federació Farmacèutica Veneçolana, assegura que hi ha un 85% de desproveïment al país. “Només cal veure les prestatgeries. No tenim medicaments”, lamenta. Al voltant de l’hospital de la ciutat de Valencia hi ha fins a sis farmàcies però és impossible trobar antibiòtics, hipertensius, anticonvulsius, anticoagulants, anticonceptius regulars i alguns tipus d’antimicòtics.

Al mercat negre, en canvi, sí que és possible comprar tots aquests medicaments, però el seu preu pot superar fins a vint vegades el cost convencional. A més, la compra s’ha de fer amb una certa celeritat. El govern castiga amb penes de fins a 5 anys de presó la comercialització de medecines de forma clandestina.

El cap dels comerciants

A dos carrers del mercat negre hi ha una casa d’apostes hípiques. Allà es troba el Luis, un home d’uns 50 anys, bru, calb i amb vestimenta esportiva amb els colors de la bandera de Veneçuela: groc, blau i vermell. És l’encarregat públic d’aquest mercat clandestí de medecines.

“Els veritables caps són uns altres”, s’escuda per evitar donar gaires explicacions. El Luis detalla que el carrer està dividit en sectors com l’alimentació i la roba. “Així ha funcionat sempre, però com que no hi ha medicaments i la vida està molt cara, els venedors han decidit bachaquear amb medecines”, argumenta. A Veneçuela bachaquear vol dir vendre a preus més alts productes que no es troben als supermercats ni a les farmàcies. És una paraula veneçolana sorgida en temps recents. Els bachaqueros són a gairebé tot el país.

Les medecines són revenudes per treballadors de les farmàcies, o portades des de Colòmbia i el Brasil, on s’aconsegueixen a preus més econòmics. “També hi ha gent que porta medicaments que ja no necessita i els ofereix als nostres comerciants. En aquest país tothom es busca la vida”, comenta el Luis. Les úniques normes per tenir un espai al mercat negre són pagar una quota setmanal de 20.000 bolívars (dos euros), descansar el dimecres al matí (que és quan hi ha inspeccions del ministeri de Sanitat a l’hospital) i evitar baralles amb els clients.

“Són normes com en qualsevol feina”, aclareix el Luis, que es limita a afegir que es va convertir en encarregat del mercat després d’una votació entre els comerciants. “Som uns 65 venedors aproximadament, i els diners que es cobren són per pagar alguns policies i algunes bandes [de delinqüents de la zona] perquè respectin la feina que fem. En el fons és una feina com qualsevol altra”, justifica.

L’opinió dels pacients

Mirna López té problemes de tensió. És mestra, està a punt de jubilar-se, però la manca de medicaments al seu barri -al nord de la ciutat- l’obliga a desplaçar-se un cop al mes al mercat negre de l’hospital. “Hi vinc sense res. Sense cotxe, sense telèfon mòbil i amb l’efectiu just. En aquest mercat aconsegueixes moltes coses que no hi ha a les farmàcies o als supermercats, però en qualsevol descuit et roben el telèfon o el que sigui. Així que jo intento evitar-me l’ensurt. Perquè, si et roben, ¿com dius a la policia que eres aquí? Això els lladres ho saben”, diu. La mestra assegura que està cansada de recórrer les farmàcies i obtenir sempre la mateixa resposta: no n’hi ha. Així que no li queda més alternativa que pagar els alts preus del mercat negre. “De vegades fa por comprar aquí perquè desconec l’origen de les medecines o si estan caducades o no. ¿Però què hi puc fer?”, confessa.

Stephanie Fernández, professora d’anàlisi de medicaments a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Central de Veneçuela, declara que probablement la qualitat i l’eficàcia d’aquests medicaments deixen molt a desitjar, ateses les condicions en què es troben: exposats a altes temperatures i al carrer durant tot el dia.