Tailàndia aprova la Constitució dels militars

BangkokL'alternativa era aprovar una Constitució que consolida la influència de l'exèrcit en la vida política del país o bé rebutjar-la i prolongar el govern de la junta militar, al poder des del cop d'estat del 2014. Els tailandesos s'han decantat aquest diumenge per la primera opció en un referèndum que permet als generals reivindicar certa legitimitat i interpretar-lo com un aval a la seva gestió. La nova carta magna, la vintena des de la fi de la monarquia absoluta el 1932, ha rebut el suport del 61% dels vots en una jornada sense incidents en què la participació s'ha quedat al 55%, segons els resultats provisionals anunciats per la comissió electoral.

L'aprovació del text era la condició que havien posat els militars a la convocatòria d'eleccions i el retorn a la democràcia. El text, redactat per un comitè designat per la junta, ha estat sotmès a votació després d'una campanya d'intimidacions i censura, amb més d'un centenar de detinguts en les últimes setmanes, i la prohibició de tot debat públic. El cap de la junta i primer ministre, Prayuth Chan-ocha, va arribar a dir que els contraris al projecte no tenien dret a dir-ho en públic i va amenaçar a qui ho fes amb deu anys de presó. Tot plegat mentre el govern militar impulsava una vasta campanya de propaganda que va mobilitzar unes 700.000 persones per explicar per tot el país els beneficis de la nova Constitució.

Els seus partidaris la defensen com a mecanisme eficaç en la lluita contra la corrupció i garantia d'estabilitat política, els mateixos arguments que l'exèrcit va fer servir per justificar el cop contra el govern del moviment polític de la família Shinawatra, assetjat des de feia mesos per protestes als carrers de Bangkok. Els seus detractors, en canvi, denuncien que la nova carta reforça el rol dels militars i organismes estatals controlats per l'elit conservadora per davant del govern escollit democràticament.

Una peça clau és el Senat, que segons la nova norma serà escollit a dit per la junta i podrà bloquejar iniciatives del govern i designar els càrrecs per a tot tipus d'organismes independents i judicials. Una segona pregunta a la butlleta de vot també autoritza la cambra alta a participar en la primera legislatura a l'elecció del primer ministre, que no haurà de ser un càrrec electe. La necessària participació del Senat també fa virtualment impossible qualsevol esmena a la Constitució sense el vistiplau de la junta i l'elit monàrquica que controla l'aparell burocràtic de l'estat. A més, el nou text debilita governs i càrrecs electes, amb una llei electoral que afavoreix l'atomització del Parlament i un estricte codi ètic que preveu destitucions a partir de meres sospites.

S'agreuja la crisi política al país

Un cop aprovada la Constitució, s'obre ara un període de transició –controlat encara per la junta– que culminarà amb la convocatòria d'eleccions l'any que ve, segons va prometre Prayuth divendres. Però el restabliment d'un govern electe en aquestes condicions no servirà per resoldre la profunda crisi política que Tailàndia arrossega des de fa més de deu anys sinó que pot agreujar-la, segons alerten la majoria d'observadors.

El resultat "confirma que l'elit minoritària de Tailàndia encara pot controlar la majoria a través de mitjans no democràtics". "La majoria, impotent per promoure cap canvi polític, es pot veure empesa als carrers. Amb aquesta constitució la violència és previsible", escrivia l'expert en dret constitucional Khemthong Tonsakulrungruang. El desenllaç del referèndum tampoc atenua la incertesa que durà al país la cada cop més imminent mort de l'envellit i malalt rei Bhumibol, al tron des del 1946, i la seva successió, una lluita pel poder, la influència i els privilegis al rerefons de l'actual crisi política.