Publicitat
Publicitat

ÀSIA

Cop a l’expansionisme xinès

La justícia internacional tomba les reclamacions territorials de Pequín al mar de la Xina Meridional

El Tribunal Permanent d’Arbitratge (TPA) de l’Haia va sentenciar ahir a favor de les Filipines i en contra dels interessos xinesos en la disputa territorial sobre el mar de la Xina Meridional. Pequín va assegurar que no reconeix al tribunal i no acatarà la sentència, mentre que Manila es mostra conciliadora i disposada a arribar a acords bilaterals.

El tribunal va dictaminar que “no hi ha base legal” perquè la Xina reclami drets històrics sobre les aigües territorials en disputa. La sentència també determina que els esculls en litigi a les illes Spratly (com Itu Aba, Thitu o l’illa West York) són legalment roques i no illes, per la qual cosa no poden generar una zona econòmica exclusiva ni donar motiu a reclamacions territorials com pretén la Xina.

El dictamen acusa el gegant asiàtic de violar els drets de sobirania de les Filipines “pel que fa a la seva zona econòmica exclusiva i a la seva plataforma continental” i provocar “un dany irreparable a l’escull de corall” amb la construcció d’illots artificials, a més de no respectar les regulacions relatives a la seguretat marítima per prevenir les col·lisions en alta mar.

La sentència emesa per un grup d’experts suposa un cop dur per als interessos xinesos, que reivindiquen la sobirania sobre pràcticament el 90% de les aigües del mar de la Xina Meridional. És la primera vegada que el gegant asiàtic s’enfronta a un arbitratge de la justícia internacional i no li ha fet gaire gràcia.

A més, la decisió dóna una base legal a altres països com Vietnam, Malàisia, Indonèsia i Brunei que mantenen disputes amb la Xina sobre la territorialitat de les aigües. Malgrat que la resolució és clara i no deixa dubtes, està lluny de rebaixar la tensió a la regió.

La Xina, que sempre ha apostat per negociar bilateralment amb els seus veïns, no s’ha personat en el procés al·legant que no reconeix el tribunal. El president Xi Jinping ha declarat, segons recull Xinhua, que la sobirania territorial i marítima de la Xina no estan afectades per la sentència. S’ha de veure si la decisió del tribunal provocarà una reacció del govern xinès per demostrar públicament el seu desacatament i reafirmar el seu paper com a segona economia mundial i potència regional.

De moment la Xina ha esperat enmig de les provocacions, fent maniobres militars tota la setmana. Paral·lelament ha desenvolupat una exhaustiva campanya diplomàtica que adverteix dels riscos de desestabilització al mar de la Xina. I les aparicions a la premsa internacional de membres del govern, diplomàtics i experts acadèmics s’han multiplicat per defensar amb fervor els drets històrics del país sobre aquestes aigües.

L’expansió al mar de la Xina Meridional es basa en el que Pequín anomena “la línia dels nou traços”. És una línia, que sota un difús concepte de drets marítims històrics, la Xina utilitza per reclamar pràcticament la totalitat d’aquest mar: una zona a uns 2.000 quilòmetres de la costa xinesa i a menys de 200 milles de les costes de les Filipines, Malàisia i el Vietnam, és a dir, dins les seves aigües jurisdiccionals.

Encara que la Xina reivindica una tradició mil·lenària de control sobre aquesta zona, la “línia de nou traços” apareix en els mapes xinesos amb la fundació de la República Popular, després de la Segona Guerra Mundial, quan la Xina va aconseguir el control de les illes ocupades pel Japó. Com és habitual en la política xinesa, la definició d’aquesta línia i les seves reivindicacions territorials sempre ha sigut ambigua.

Filipines s’ha afanyat a mostrar-se conciliadora amb la Xina i ha demanat moderació. La denúncia a l’Haia va ser presentada el 2013 pel president Benigno Aquino III. Però després de les eleccions ha arribat a la presidència Rodrigo Duterte, que sembla molt més interessat a bolcar-se en els problemes interns del país, com la lluita contra la delinqüència, que a batallar amb un potent soci comercial.

Duterte s’havia mostrat disposat a mantenir negociacions directes amb la Xina per explotar les riqueses de la zona, i ara ho podrà fer des d’una posició més forta, gràcies a la sentència. Pel mar de la Xina Meridional hi passa més d’un terç del comerç mundial, que mou uns 5 bilions de dòlars anuals, i és la ruta d’entrada del petroli del golf Pèrsic a l’Àsia i la Xina. A més, són aigües riques en recursos naturals com gas i petroli.

Però per sobre del seu valor econòmic hi ha el seu valor geoestratègic. La Xina necessita controlar les seves sortides al mar i reivindicar el seu paper com a líder regional davant dels Estats Units, que el 2011 van situar l’Àsia com a prioritat en la seva política internacional.