Publicitat
Publicitat

Creure en els mateixos que van i vénen

Andonis Samaràs va invocar ahir "l'ajuda de Déu" per treure Grècia de la crisi -un últim recurs, vist que els bancs d'inversió mantenen els elevats càlculs que acabarà sortint de l'euro- i va dir que era "plenament conscient del moment crític" del seu país. Esperem que aquest MBA de Harvard ho sigui més que en el passat. Perquè abans que el seu partit (el que va mentir sobre el dèficit, origen de l'embolic) guanyés per poc les eleccions, i abans de no haver estat capaç de formar govern al maig, i abans de la tecnocràcia de Papadimos, i abans que el socialista Papandreu anunciés un referèndum sobre el rescat i morís en una qüestió de confiança, Samaràs va prioritzar els interessos de partit als del país i va desgastar els socialistes (a qui ara demana lleialtat per governar) fins al punt de paralitzar tots els paquets d'ajudes de la UE. Després d'una conversa amb Merkel va passar a defensar el rescat. Ara, engelosit de Syriza i amb el precedent d'un rescat suau espanyol, ha promès renegociar l'ajust. Quin marge real li donarà, però, la UE?

PUBLICITAT
PUBLICITAT